dimarts, 2 de març de 2010

Primavera

 
És curiós, la setmana passada els pares em van dur a un lloc que feia molt fred i on tot el terra estava ple d'una cosa blanca que van dir que es deia neu i que em va agradar molt perquè era tova i cruixent, però que era molt freda i molla al mateix temps, i ahir que vam tornar a sortir i m'esperava el mateix m'ho vaig trobar tot canviat, feia sol, el terra estava ple d'herbes i d'unes coses que feien molt bona olor que em van dir que es diuen flors. Jo me les volia menjar però crec que els pares prefereixen que mengi farinetes i verdures.
En resum, que sempre que sortim a passejar em trobo que està tot canviat, que si fulles, que si neu, que si flors... quin misteri, no?

 

2 comentaris:

  1. Misteriós, molt misteriós!
    Quan la Maria era petita m'encantava aquest
    "ara puc tornar a veure les coses com si fos la rimera vegada que le veig" i tu Èric m'estàs retornant de nou la mateixa oportunitat. GRÀCIES MACO

    ResponElimina
  2. Anònim2/3/10

    Qué comentario tan bonito, "todo me lo encuentro cambiado cuando salgo de nuevo",
    sí, la vida es cambio permanente...
    y sí, mejor Éric que sigas con tus farinets
    por ahora, aunque si quieres una flor comestible, la maravilla no está mal...
    Molts petons, angelito!!!
    Deli

    ResponElimina