La primera excursió al bosc

Avui els papes s'han enrotllat i m'han dut d'excursió al parc de la Mitjana. Si, d'acord, està a només cinc minuts de casa i no ens hi hem estat més d'un quart d'hora, però per mi ha estat tota una aventura veure els arbres, sentir els ocells, veure pondre's el sol a través de les fulles, olorar la fragància de les herbes... Ja estic desitjant tornar-hi, i potser amb una mica de sort em deixen enfilar dalt d'un arbre, o nedar al riu...

Els tiets Javi i Mela i el cosí Gael

No tothom pot presumir de tenir un tiet que toca en un grup Heavy, però jo si.
A part, la tieta Mela s'encarregarà de que jo vagi sempre amb un look superfashion i em mantindrà la melena a ratlla.
I amb el meu cosí Gael ja planegem tota mena d'aventures per d'aquí uns poquets anys.

El Poder de la Ment

Ja heu vist que sóc molt espavilat.
Avui us demostraré que puc conduir jo solet el carro, només amb el poder de la ment

Esto es la leche!

El meu primer bany

Estic força satisfet amb com em van les coses, ahir em va caure la pelleringa que em penjava del melic i això significa que ja em puc banyar.
De moment els pares m'estan molt a sobre i no em deixen nedar, però la sensació de l'aigua calenteta és molt guai!

Com el Harry Potter

Quan hi ha lluna plena el cos em demana sortir a donar un vol, i... mai millor dit!

Visita dels tiets de Barcelona

Avui li he demanat la càmara digital al papa, estaven tan graciosos tots plegats fent-me carotes i dient-me tonteries que no m'hi he pogut resistir. Potser no ha quedat tan bé com les que ell fa, però és que jo només fa 8 dies que he nascut!

No em barrufa que em barrufin!

La magia de la vida

Si tengo hambre me da su seno
si tengo frío me cobija en su regazo
me limpia si estoy sucio
si lloro me cubre con su cuerpo
si tengo sueño me recogen sus brazos
me siento flotar cuando duermo.

Y en el mundo de los sueños
puedo levantar el vuelo con un sollozo
elevarme hasta la teta de la luna con un suspiro
y acaparar el universo de la más bella con mi llanto.

Als Núvols

Tinc la sensació de viure entre cotofluixos. Estigui on estigui sempre és tot molt suau. És com estar als núvols

Els iaios i els avis

Els iaios de Lleida, Carme i Joan, avis per segon cop però tan feliços com si fós el primer.

i els avis de Vic, la Montserrat i l'Albert (que per cert va prometre obrir una ampolla de vi de l'any de la picor amb l'arribada del primer nét, o sigui, jo)

Els papis, a l'hospital

Que contents estan els meus pares amb mi. Bé, el meu pare no sé si és per mi o per la temporada del Barça. De fet jo també sóc un gran culé, i per si no ho sabieu us diré que vaig prendre la decisió de sortir just quan el Messi va marcar el segon gol a la final de la Champions. L'únic que no vaig ser-hi a temps per anar a Canaletes. Haurà de ser l'any vinent

Dissabte, 30 de maig del 2009. Ja tinc un dia de vida

Uf, això de néixer és cansat. La meva mare i jo (i el papa també una miqueta) estem ben esgotats, així que farem una becaineta. Mmmmm, que bé

Divendres, 29 de maig del 2009. Neixo, per fi!!!

Hola a tothom! Ja he sortit (de la panxa de la meva mare) i aquest és l'aspecte que tenia a la mitja hora. Oi que semblo un mariner amb aquest gorret que em van posar?