És curiós, la setmana passada els pares em van dur a un lloc que feia molt fred i on tot el terra estava ple d'una cosa blanca que van dir que es deia neu i que em va agradar molt perquè era tova i cruixent, però que era molt freda i molla al mateix temps, i ahir que vam tornar a sortir i m'esperava el mateix m'ho vaig trobar tot canviat, feia sol, el terra estava ple d'herbes i d'unes coses que feien molt bona olor que em van dir que es diuen flors. Jo me les volia menjar però crec que els pares prefereixen que mengi farinetes i verdures.
En resum, que sempre que sortim a passejar em trobo que està tot canviat, que si fulles, que si neu, que si flors... quin misteri, no?
Misteriós, molt misteriós!
ResponEliminaQuan la Maria era petita m'encantava aquest
"ara puc tornar a veure les coses com si fos la rimera vegada que le veig" i tu Èric m'estàs retornant de nou la mateixa oportunitat. GRÀCIES MACO
Qué comentario tan bonito, "todo me lo encuentro cambiado cuando salgo de nuevo",
ResponEliminasí, la vida es cambio permanente...
y sí, mejor Éric que sigas con tus farinets
por ahora, aunque si quieres una flor comestible, la maravilla no está mal...
Molts petons, angelito!!!
Deli