Les xines ataquen de nou

La otra tarde me lo pasé  genial con las alumnas chinas de mamá… Todo el rato me daban besos y me abrazaban y me decían cosas preciosas en chino. Lo que más me gusta de ellas es su buen humor, siempre se ríen. Y les encanta comer cosas buenas, como a mí. Me da mucha pena que se tengan que ir ahora que empiezo a caminar y a hablar, podríamos debatir sobre Confucio y las repercusiones de su filosofía en Occidente… que digo, ¡en el mundo! Bueno, me han dicho que puedo ir a visitarlas cuando quiera y he oído cómo le insistían a mamá así que seguiré practicando chino y estudiando y me iré preparando las preguntas que tenga para cuando vayamos a visitarlas. 

Por lo pronto, os dejo estas fotos que nos sacamos paseando por la orilla del río, por la muralla leridana, que está llena de graffitis que me encantan… y la última foto, no hagáis mucho caso de mi cara es que estaba un poco triste porque ya se van… Suerte que aún las veré una vez más en mi fiesta de cumpleaños, el sábado!

"Elige un trabajo que te guste y no tendrás que trabajar ni un día de tu vida" (Confucio)

SANT ERIC

Avui estava navegant per internet (el papa m'ha deixat el seu ordinador) i m'he adonat que és el meu sant!!!
Quina sorpresa m'he endut. No sabia que hi hagués hagut altres Èrics famosos abans que jo (bé, a part de l'Eric Clapton, l'Eric Castel, l'Éric Rohmer, l'Erik Satie, l'Eric Alarcón..............)
He investigat una miqueta al wikipèdia i he arribat a la conclusió que el nom d'Èric me'l van posar més per com sonava que pel personatge en si. 


Resulta que va ser rei de Suècia cap allà al segle XII, però se'l considera un usurpador i oportunista. I si l'anomenen Eric el Sant és perquè va donar molt suport al cristianisme, però ho va demostrar anant a la guerra (ja veus tu quina mostra d'amor al proïsme) contra els Finlandesos, que resulta que eren pagans. Al final el van assassinar uns conspiradors al sortir d'una catedral, li van tallar el cap, i diu la llegenda que al lloc on va vessar la seva sang va sorgir una font, coneguda com a Font de Sant Eric, encara existent vora la catedral. Jo crec que això darrer s'ho va treure de la màniga el seu fill, anomenat Canut (què es pot esperar d'algú amb aquest nom?) per tal que el seu pare fos venerat com un màrtir, i de fet, tot i que li va funcionar l'invent l'Església Catòlica no l'ha canonitzat mai formalment.


En fi, que podeu triar si em feliciteu o no. Allà cadascú...
Ah, per cert, i avui també és el sant de la meva cosineta Clàudia, quina casualitat més casual, no?

QUASI UN ANY

Ostres! Ja quasi ha passat un any des que vaig néixer. Ho celebraré fent una festa en la que esteu tots convidats. Serà el proper dia 29 a la tarda, a Corbins. Si parleu amb els meus papes ells us donaran els detalls, que jo ara tinc coses més importants al cap, com per exemple aprendre a menjar tot sol... o sigui, sense acabar empastifat de dalt a baix

UNA TARDA AMB EL GAEL

PA AMB TOMÀQUET

Avui li he ensenyat al tiet Pau com es fa el pa amb tomàquet. Al principi ell estava una mica espantat, però de seguida ha vist que sóc un expert en la matèria del bon menjar i hem acabat fruint d'aquesta menja tan nostrada