dijous, 17 de desembre del 2009

Bon Nadal





Quines coses que em passen! Avui m'han posat un pijama vermell durant tot el dia, amb un gorro tot curiós, i això que no fèia gens de fred. M'han assegut al terra, al costat d'un tros de tronc que semblava un monstre i que tenia un platet al costat i que cada cop que el cosí Gael hi posava algo de menjar quan es girava venia un adult i s'ho menjava, però això m'ha dit el papa que millor no ho expliqui, i després s'han posat tots a cantar no sé què de tió tió caga turró i el Gael s'ha tornat com boig i m'intentava pegar amb un bastó, sort que jo he esquivat tots els cops amb molta sang freda. Al final s'ha distret amb uns regals que els adults havien anat amag... ui, això m'han dit que tampoc ho expliqués...
Total, molt curiós el Nadal...


dilluns, 7 de desembre del 2009

dimarts, 1 de desembre del 2009

Farinetes... m'agraden?




Mmmmmm... Sluuurp... Nyam... Nyam nyam nyam... Bueeeee... Pffffff... Prrrrrt... Nyam nyam nyam... Glub glub... Burp... Aaaah



Siiiiiiii, si que m'agraden, sobretot quan me les dóna la iaia Carmen

dilluns, 30 de novembre del 2009

Ja tinc 6 mesos




La Màgia del bosc m'inspira, i mentre els pares es queden a casa fent la migdiada jo surto a fer les meves primeres exploracions. S'ha d'aprofitar que encara no ha arribat la famosa boira lleidatana de la que tant he sentit parlar



dilluns, 23 de novembre del 2009

La Fageda d'En Jordà




Oh...
Que bé que s'hi està
a la Fageda d'en Jordà
Hi ha fulles i branques
de mil i un colors
i si t'entrebanques
no sents grans dolors
perquè el terra és ple de fulles
com si fos un llit gegant
i si tens molta gana
les pots anar tastant
i si tens calor et despulles
que ningú t'està mirant
i no hi ha teles ni cotxes
ni presses, ni ordinadors, ni fums
només sorolls misteriosos
i embriagadors perfums
i follets sota els bolets
que només veus si t'acotxes
i els hi llances petonets
És un lloc realment màgic
on voldria sempre estar
si mai em perdo busqueu-m'hi
a la Fageda d'en Jordà























o la la, qu'est ce que c'est ça? un Batanga à la Fageda d'en Jordà?



dilluns, 16 de novembre del 2009

Els cavallers de la taula rodona



Aquest dissabte vam anar a un lloc molt xulo, a can Malloles, i ens ho vam passar molt bé perquè és una masia moooolt gran que està al mig de la muntanya, i hi havia molts nens i nenes i amics dels meus pares i vam jugar molt i van tocar el piano i saltar en un llit elàstic i els grans van menjar una paella tan gran com el meu llit que va fer el Jordi Enrich, que és el que va de blanc al video, que per cert, travellings com aquest ni el Woody Allen, no trobeu?




Aquí estic acompanyat pels meus futurs amics Arnau, que ja camina molt bé, i Martí, que canta i toca el piano la mar de bé, i per les tres millors mares del món mundial

diumenge, 15 de novembre del 2009

Quin nen més raret


Que estrany, no té pessigolles...

 
Ja ho entenc!!!

Em menjaré el món

Heu vist quin parell de dents que tinc ja?

dissabte, 7 de novembre del 2009

ERIC a través del marco

 
Mi madre conoce a una niña que se llama Alicia y que una vez se coló al otro lado de un espejo.
Allí se encontró con un conejo con prisas que la ayudó a salir de las garras de una reina malvada.
El otro día cuando fuimos al bosque nos encontramos colgado de una rama este marco; a papá, que le encantan los marcos y las cosas cuadradas, me dijo que era mágico y que si miraba a través de él vería el mundo de diferentes colores por un momento. Yo pensé en aquella Alicia de mamá aunque la verdad es que por más que lo intentara e intentara todo seguía siendo igual. Bueno.. debo confesaros que sí vi algunas hojas marrones anaranjadas y no verdes como había estado acostumbrado...


Hay filósofos que dicen que el mundo no es como es sino como cada persona lo mira y por eso entiendo que papá vea tantos colores, formas y siluetas en lugares llenos de vida como un bosque. El otro día me contaba que en la Fageda d'en Jordà le ocurrió algo extraño y es que con un chasquido de dedos podía transportarse unos metros sin ser visto. Os paso un vídeo para que véais a qué maravilloso mundo van a llevarme pronto mamá y papá, ¡yuhuuuu!

El caso es que yo, al otro lado del marco no pude ver ni conejos, ni cartas, ni manzanas, ni tés, ni reinas... Acaso lo habré puesto al revés... ¿Podéis ver algo vosotros, fieles lectores?


diumenge, 1 de novembre del 2009

Estampes de Tardor



 

 



Que bonica és la tardor, no? amb totes les fulles per terra per poder-hi jugar...
Sembla un quadre del pare però en aquest s'hi pot entrar de debò

Castanyada


Avui el papa ha fet anys, molt anys, però encara té molta energia per jugar amb mi. La mama, que diu el papa que és molt social, ha convidat per la Castanyada les seves alumnes xineses i m’ho he passat pipa d’uns braços a uns altres, em sentia una mica con Il Barone Rampante, però en lloc d’arbres, braços! 

Quines noies més maques i més simpàtiques, i tan somrients elles! Quan els he ensenyat ben orgullós el meu blog s’han quedat embadalides mirant totes les peripècies fetes a la meva curta però intensa vida però… s’ha quedat una mica decebudes perquè no l’entenen… Pero, ¡Anda… si yo también sé hablar castellano! Mamá me habla y me canta en castellano! Yujuuuu, no me había dado cuenta hasta ahora! Et et… et je parle français aussi, je m’en souvient quand j’étais dans le ventre de mamam, elle parlait presque tout le temps en français! And, and… Also English? Yes! I will be able to speak with Claudia all the sundays because uncle’s Gil does! What a pity she is so far!
Como las chinas me han caído genial y mis padres tienen tantos amigos y amigas en el extranjero, he decidido escribir también de vez en cuando en castellano para que todo el mundo pueda leerme y dejar sus comentarios, en la lengua que queráis…

Bueno… después de esta digresión, os quería contar que hoy, el día del cumple de papá, mamá ha preparado castañas al horno y panellets, que han salido buenísimos y han endulzado la leche de la teta, mmmm! Lo más emocionante ha sido cuando le hemos cantado a papá el cumpleaños feliz en chino! Y además le he ayudado a soplar las velas. Ha sido una tarde maravillosa e inolvidable! Espero que haya más así!

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Ja m'aguanto assegut!


i no només això sinó que ja m'està sortint la primera dent!!!
Visca, ja començo a ser gran!!!

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Madrid


Finalment vam anar a Madrid a conèixer la cosineta Claudia, que és molt guapa i alta (quasi tant com jo)


aquí li estic explicant que és millor ser del Barça que del Madrid


quin jardí més bonic que tenen, es nota que la tia Lucía és pintora


a casa del tiet Gil no hi pot faltar la tecnologia


aquí estan fent una mica el ximple


i aquí... (però què s'han pensat que sóc, un fuet?)


m'agraden molt les fulles dels arbres


També vam tenir temps d'anar a passejar per Madrit i veure'ns amb amics del Camerun com el Carlos o l'Adelina, que diuen els pares que és una gran seguidora d'aquest blog i que li fa molta gràcia l'expressió "APASSIAAAAAAAAU!"

SuperMares en acció


No em toqueu el crostó!


Monsieur Billé

És el rei Baltrasar? No, és Monsieur Billé que m'ha vingut a veure des del llunyà Camerun.
Fins ara només l'havia sentit a través de la panxa de la meva mare. Finalment li he pogut veure la cara, tot i que al ser de nit m'ha costat una miqueta la veritat...


3 Arumís a Vic


dijous, 8 d’octubre del 2009

dimecres, 30 de setembre del 2009

Seré pianista!



A l'espera que em comprin un piano de cua no tinc més remei que assajar de la manera que podeu veure. Per cert, la peça que toco no és meva sinó d'un tal Chopin




dilluns, 28 de setembre del 2009

diumenge, 20 de setembre del 2009

Gronxador d'estar per casa



Aquesta setmana he estrenat un magnífic gronxador marca "indoor by uri". És una passada!
I avui ha vingut la Maria, aquesta nena tan alta i guapa que està en període de proves per ser la meva cangur oficial i m'ha estat empenyent amb tanta força que em pensava que sortiria volant per la finestra. He disfrutat moltíssim, jo la contractaria immediatament.
Estic pensant que potser em faré pilot d'avió...

dissabte, 19 de setembre del 2009

dimarts, 8 de setembre del 2009

dilluns, 7 de setembre del 2009

Coses d'adults

Avui els pares m'han sorprès posant-me unes coses als peus que no sé ben bé per què serveixen, suposo que per fer bonic, però potser és perquè no me'ls posi a la boca? No ho sé, ho hauré d'investigar. El món dels adults és enigmàtic i complicat

dilluns, 31 d’agost del 2009

3 Mesos!

Qui dia passa mes empeny, i jo ja en porto tres, ni més ni menys!
Mireu com aguanto el cap. S'ha acabat això de viure permanentment estirat cara amunt sense fer res. Ara ja sóc superindependent i sé fer un munt de coses per entretenir-me

Per exemple, em puc posar els dits del peu a la boca, tot i que els pares prefereixen que m'hi posi un xumet. A mi, mentre sigui del Barça ja em sembla bé.


També faig tota una sèrie d'exercicis de musculació i coordinació per si mai decideixo anar a les Olimpiades



I finalment us vull ensenyar el meu llit nou, que és enorme, amb un mòbil musical que m'hi han penjat la mar de graciós

dimecres, 19 d’agost del 2009

dimarts, 4 d’agost del 2009

Cap al Paaaaaarc

Con diez pañales por banda,
padre en popa, a toda rueda,
no corta el parque, sino vuela
un carrito bergantín.
Cochecito pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en toda Lleida conocido
del uno al otro confín

Estampes d'estiu

A Lleida fa un sol que esberla les pedres i per això la mama i el papa em van posar un barret conjuntat amb la natura el segon dia que vam anar al riu. M'ho vaig passar pipa entre braços i cames de tietes i tiets. Fins i tot el Gael em va agafar!

Com que els meus pares són una mica despistadots, es van deixar el super barret a casa quan vam anar a Sant Feliu de Veri, un poble preciós al Pirineu aragonès, i se'ls va ocórrer posar-me aquest mocador una mica vell (però molt net) que em va anar força bé quan vaig estar passejant a les seves espatlles, que és un dels meus llocs preferits... M'encanta adormir-me mentre caminen i van parlant de les seves coses, tan ràpid... No entenc perquè quan parlen amb mi ho fan tan a poc a poc i a vegades fins i tot imitant els meus sons...

Tant m'agrada anar a l'espatlla del meu papa i mirar-me la mama fent-me ganyotes al darrere que em cau la baba... Sabeu què? Ja sé dir "ajooooo" i començo a fer sorollets i bombolletes amb els llavis! I només tinc dos mesossssss...

dilluns, 27 de juliol del 2009

dimecres, 22 de juliol del 2009

Excursió al riu

Avui m'ho he passat bomba. He anat al riu amb els pares i el tiet Joan i la Míriam!
Al principi em tenien arraconat al cotxet, però un parell de crits han estat suficients per convèncer-los de que em deixessin gaudir de la natura com toca, al meu aire

Però realment els meus pares estan d'allò més despistats, no em van treure el bolquer per poder banyar-me i nedar tranquil...
Quan estava a l'arbre ja m'agradava portar-lo per si queia, poder caure de cul sobre superfície ben toveta