dilluns, 30 de novembre del 2009

Ja tinc 6 mesos




La Màgia del bosc m'inspira, i mentre els pares es queden a casa fent la migdiada jo surto a fer les meves primeres exploracions. S'ha d'aprofitar que encara no ha arribat la famosa boira lleidatana de la que tant he sentit parlar



dilluns, 23 de novembre del 2009

La Fageda d'En Jordà




Oh...
Que bé que s'hi està
a la Fageda d'en Jordà
Hi ha fulles i branques
de mil i un colors
i si t'entrebanques
no sents grans dolors
perquè el terra és ple de fulles
com si fos un llit gegant
i si tens molta gana
les pots anar tastant
i si tens calor et despulles
que ningú t'està mirant
i no hi ha teles ni cotxes
ni presses, ni ordinadors, ni fums
només sorolls misteriosos
i embriagadors perfums
i follets sota els bolets
que només veus si t'acotxes
i els hi llances petonets
És un lloc realment màgic
on voldria sempre estar
si mai em perdo busqueu-m'hi
a la Fageda d'en Jordà























o la la, qu'est ce que c'est ça? un Batanga à la Fageda d'en Jordà?



dilluns, 16 de novembre del 2009

Els cavallers de la taula rodona



Aquest dissabte vam anar a un lloc molt xulo, a can Malloles, i ens ho vam passar molt bé perquè és una masia moooolt gran que està al mig de la muntanya, i hi havia molts nens i nenes i amics dels meus pares i vam jugar molt i van tocar el piano i saltar en un llit elàstic i els grans van menjar una paella tan gran com el meu llit que va fer el Jordi Enrich, que és el que va de blanc al video, que per cert, travellings com aquest ni el Woody Allen, no trobeu?




Aquí estic acompanyat pels meus futurs amics Arnau, que ja camina molt bé, i Martí, que canta i toca el piano la mar de bé, i per les tres millors mares del món mundial

diumenge, 15 de novembre del 2009

Quin nen més raret


Que estrany, no té pessigolles...

 
Ja ho entenc!!!

Em menjaré el món

Heu vist quin parell de dents que tinc ja?

dissabte, 7 de novembre del 2009

ERIC a través del marco

 
Mi madre conoce a una niña que se llama Alicia y que una vez se coló al otro lado de un espejo.
Allí se encontró con un conejo con prisas que la ayudó a salir de las garras de una reina malvada.
El otro día cuando fuimos al bosque nos encontramos colgado de una rama este marco; a papá, que le encantan los marcos y las cosas cuadradas, me dijo que era mágico y que si miraba a través de él vería el mundo de diferentes colores por un momento. Yo pensé en aquella Alicia de mamá aunque la verdad es que por más que lo intentara e intentara todo seguía siendo igual. Bueno.. debo confesaros que sí vi algunas hojas marrones anaranjadas y no verdes como había estado acostumbrado...


Hay filósofos que dicen que el mundo no es como es sino como cada persona lo mira y por eso entiendo que papá vea tantos colores, formas y siluetas en lugares llenos de vida como un bosque. El otro día me contaba que en la Fageda d'en Jordà le ocurrió algo extraño y es que con un chasquido de dedos podía transportarse unos metros sin ser visto. Os paso un vídeo para que véais a qué maravilloso mundo van a llevarme pronto mamá y papá, ¡yuhuuuu!

El caso es que yo, al otro lado del marco no pude ver ni conejos, ni cartas, ni manzanas, ni tés, ni reinas... Acaso lo habré puesto al revés... ¿Podéis ver algo vosotros, fieles lectores?


diumenge, 1 de novembre del 2009

Estampes de Tardor



 

 



Que bonica és la tardor, no? amb totes les fulles per terra per poder-hi jugar...
Sembla un quadre del pare però en aquest s'hi pot entrar de debò

Castanyada


Avui el papa ha fet anys, molt anys, però encara té molta energia per jugar amb mi. La mama, que diu el papa que és molt social, ha convidat per la Castanyada les seves alumnes xineses i m’ho he passat pipa d’uns braços a uns altres, em sentia una mica con Il Barone Rampante, però en lloc d’arbres, braços! 

Quines noies més maques i més simpàtiques, i tan somrients elles! Quan els he ensenyat ben orgullós el meu blog s’han quedat embadalides mirant totes les peripècies fetes a la meva curta però intensa vida però… s’ha quedat una mica decebudes perquè no l’entenen… Pero, ¡Anda… si yo también sé hablar castellano! Mamá me habla y me canta en castellano! Yujuuuu, no me había dado cuenta hasta ahora! Et et… et je parle français aussi, je m’en souvient quand j’étais dans le ventre de mamam, elle parlait presque tout le temps en français! And, and… Also English? Yes! I will be able to speak with Claudia all the sundays because uncle’s Gil does! What a pity she is so far!
Como las chinas me han caído genial y mis padres tienen tantos amigos y amigas en el extranjero, he decidido escribir también de vez en cuando en castellano para que todo el mundo pueda leerme y dejar sus comentarios, en la lengua que queráis…

Bueno… después de esta digresión, os quería contar que hoy, el día del cumple de papá, mamá ha preparado castañas al horno y panellets, que han salido buenísimos y han endulzado la leche de la teta, mmmm! Lo más emocionante ha sido cuando le hemos cantado a papá el cumpleaños feliz en chino! Y además le he ayudado a soplar las velas. Ha sido una tarde maravillosa e inolvidable! Espero que haya más así!