Coses d'adults

Avui els pares m'han sorprès posant-me unes coses als peus que no sé ben bé per què serveixen, suposo que per fer bonic, però potser és perquè no me'ls posi a la boca? No ho sé, ho hauré d'investigar. El món dels adults és enigmàtic i complicat

3 Mesos!

Qui dia passa mes empeny, i jo ja en porto tres, ni més ni menys!
Mireu com aguanto el cap. S'ha acabat això de viure permanentment estirat cara amunt sense fer res. Ara ja sóc superindependent i sé fer un munt de coses per entretenir-me

Per exemple, em puc posar els dits del peu a la boca, tot i que els pares prefereixen que m'hi posi un xumet. A mi, mentre sigui del Barça ja em sembla bé.

També faig tota una sèrie d'exercicis de musculació i coordinació per si mai decideixo anar a les Olimpiades



I finalment us vull ensenyar el meu llit nou, que és enorme, amb un mòbil musical que m'hi han penjat la mar de graciós

Gràcia Divina

Cap al Paaaaaarc

Con diez pañales por banda,
padre en popa, a toda rueda,
no corta el parque, sino vuela
un carrito bergantín.
Cochecito pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en toda Lleida conocido
del uno al otro confín

Estampes d'estiu

A Lleida fa un sol que esberla les pedres i per això la mama i el papa em van posar un barret conjuntat amb la natura el segon dia que vam anar al riu. M'ho vaig passar pipa entre braços i cames de tietes i tiets. Fins i tot el Gael em va agafar!

Com que els meus pares són una mica despistadots, es van deixar el super barret a casa quan vam anar a Sant Feliu de Veri, un poble preciós al Pirineu aragonès, i se'ls va ocórrer posar-me aquest mocador una mica vell (però molt net) que em va anar força bé quan vaig estar passejant a les seves espatlles, que és un dels meus llocs preferits... M'encanta adormir-me mentre caminen i van parlant de les seves coses, tan ràpid... No entenc perquè quan parlen amb mi ho fan tan a poc a poc i a vegades fins i tot imitant els meus sons...

Tant m'agrada anar a l'espatlla del meu papa i mirar-me la mama fent-me ganyotes al darrere que em cau la baba... Sabeu què? Ja sé dir "ajooooo" i començo a fer sorollets i bombolletes amb els llavis! I només tinc dos mesossssss...

Les ties-àvies de Vic

Excursió al riu

Avui m'ho he passat bomba. He anat al riu amb els pares i el tiet Joan i la Míriam!
Al principi em tenien arraconat al cotxet, però un parell de crits han estat suficients per convèncer-los de que em deixessin gaudir de la natura com toca, al meu aire

Però realment els meus pares estan d'allò més despistats, no em van treure el bolquer per poder banyar-me i nedar tranquil...
Quan estava a l'arbre ja m'agradava portar-lo per si queia, poder caure de cul sobre superfície ben toveta

Petit però valent

A qui m'assemblo en aquesta foto? Potser al de Karate Kid, oi?

Jacuzzi

Com que la banyera de casa el avis és tan gran que n'hi cabrien 50 com jo els he demanat que busquessin una alternativa més ajustada a les meves dimensions.
Potser en Pau Gasol només hi podria remullar un peu, però per mi ha estat com un jacuzzi

Aquests Artistes!

La Cristina, el Gonzalo, la Mònica, la Mandy, l'Anna, el Daniel... són alguns dels amics artistes del meu pare, i quasi tan esbojarrats com ell. Em fan riure amb les seves gràcies, i quan estic amb ells sembla que el món té més color.
Sabeu què? Acabo de decidir que potser també em faré Artista!

En aquesta foto ric perquè el Daniel, quan era al Camerun i jo encara estava a la panxa de la mama, ell agafava al Shambala (un nen de mesos) i el calmava i jo volia també saber el que és estar als braços d'un artista fotògraf tan bo... i tan innocent. I té traça aquest home!

Brindis

Aquesta ampolla de vi no és una ampolla qualsevol. Es tracta d'un vi excepcional, un Rioja de la famosa Viña Tondonia, de la bodega López de Heredia de Haro, collita del 1934. O sigui, dels temps de la República, abans de la Guerra Civil!!!

I avui, 4 de juliol del 2009, l'avi Albert, 43 anys després d'haver-la comprat, ha complert la seva promesa i l'ha obert per brindar per mi (i de pas pel seu aniversari)

Tot un esdeveniment!

No estic segur de si beure'n el contingut ha estat una experiència dionisíaca ja que a mi no me n'han ofert, però obrir l'ampolla els ha tingut una estona entretinguts i ha requerit diversos instruments i grans dosis d'imaginació, i un cop obert, per les cares d'experts que posaven l'avi i el tiet Pau com a mínim m'ha donat la sensació que no s'havia fet malbé, que ja és molt

Com que no m'agrada portar xumet, no he pogut tastar aquest vi tant fantàstic... Sort que la mama n'ha begut una mica i quan m'arribi a mi (a través de la teta) serà encara una miqueta més vell que quan se l'han begut, jajaja

La Uni

Aquesta setmana, com que ja he complert un mes de vida m'he decidit a anar a Barcelona per poder anar a la Universitat i començar a veure de que va la cosa i poder començar a enfilar la meva vida cap a una banda o altra.
El meu programa ha estat el següent:

Poca broma, al matí Màster de Formació de Professorat d'Espanyol Llengua Extrangera, a la IL3 de la UB

I a la tarda presentació de la Tesis Doctoral del meu tiet Pau (Real-time Multimedia Computing on Off-The-Shelf Operating Systems: From Timeless Dataflow Models to Pattern Languages) a la Pompeu Fabra.
Li han posat un Excellent Cum Laude!



Lletres... Ciències... La veritat... De moment crec que prefereixo centrar-me en mamar, estar als braços i dormir

Els tiets Lídia i Joel

Però què els passa a aquest parell? Per què posen aquestes carotes? Serà que encara tenen JetLack del retorn de Chile?

TINC GANAAAAAAAA

Qui no plora no mama...

La primera excursió al bosc

Avui els papes s'han enrotllat i m'han dut d'excursió al parc de la Mitjana. Si, d'acord, està a només cinc minuts de casa i no ens hi hem estat més d'un quart d'hora, però per mi ha estat tota una aventura veure els arbres, sentir els ocells, veure pondre's el sol a través de les fulles, olorar la fragància de les herbes... Ja estic desitjant tornar-hi, i potser amb una mica de sort em deixen enfilar dalt d'un arbre, o nedar al riu...

Els tiets Javi i Mela i el cosí Gael

No tothom pot presumir de tenir un tiet que toca en un grup Heavy, però jo si.
A part, la tieta Mela s'encarregarà de que jo vagi sempre amb un look superfashion i em mantindrà la melena a ratlla.
I amb el meu cosí Gael ja planegem tota mena d'aventures per d'aquí uns poquets anys.

El Poder de la Ment

Ja heu vist que sóc molt espavilat.
Avui us demostraré que puc conduir jo solet el carro, només amb el poder de la ment

Esto es la leche!

El meu primer bany

Estic força satisfet amb com em van les coses, ahir em va caure la pelleringa que em penjava del melic i això significa que ja em puc banyar.
De moment els pares m'estan molt a sobre i no em deixen nedar, però la sensació de l'aigua calenteta és molt guai!

Com el Harry Potter

Quan hi ha lluna plena el cos em demana sortir a donar un vol, i... mai millor dit!

Visita dels tiets de Barcelona

Avui li he demanat la càmara digital al papa, estaven tan graciosos tots plegats fent-me carotes i dient-me tonteries que no m'hi he pogut resistir. Potser no ha quedat tan bé com les que ell fa, però és que jo només fa 8 dies que he nascut!

No em barrufa que em barrufin!

La magia de la vida

Si tengo hambre me da su seno
si tengo frío me cobija en su regazo
me limpia si estoy sucio
si lloro me cubre con su cuerpo
si tengo sueño me recogen sus brazos
me siento flotar cuando duermo.

Y en el mundo de los sueños
puedo levantar el vuelo con un sollozo
elevarme hasta la teta de la luna con un suspiro
y acaparar el universo de la más bella con mi llanto.

Als Núvols

Tinc la sensació de viure entre cotofluixos. Estigui on estigui sempre és tot molt suau. És com estar als núvols

Els iaios i els avis

Els iaios de Lleida, Carme i Joan, avis per segon cop però tan feliços com si fós el primer.

i els avis de Vic, la Montserrat i l'Albert (que per cert va prometre obrir una ampolla de vi de l'any de la picor amb l'arribada del primer nét, o sigui, jo)

Els papis, a l'hospital

Que contents estan els meus pares amb mi. Bé, el meu pare no sé si és per mi o per la temporada del Barça. De fet jo també sóc un gran culé, i per si no ho sabieu us diré que vaig prendre la decisió de sortir just quan el Messi va marcar el segon gol a la final de la Champions. L'únic que no vaig ser-hi a temps per anar a Canaletes. Haurà de ser l'any vinent

Dissabte, 30 de maig del 2009. Ja tinc un dia de vida

Uf, això de néixer és cansat. La meva mare i jo (i el papa també una miqueta) estem ben esgotats, així que farem una becaineta. Mmmmm, que bé

Divendres, 29 de maig del 2009. Neixo, per fi!!!

Hola a tothom! Ja he sortit (de la panxa de la meva mare) i aquest és l'aspecte que tenia a la mitja hora. Oi que semblo un mariner amb aquest gorret que em van posar?

2a Eco a la 22a setmana

Aquí em podeu veure per dins completament al detall. Quines coses té la tecnologia, veritat? I això m'ho van fer al Camerun...

La panxa de la meva mare va creixent...

Que guapa que és la meva mare. Ja tinc ganes d'estar amb ella, però des de fora.

S'hi estava bé a l'Àfrica, però Lleida tampoc està malament... Ara que els papis ja han fet el niu crec que em decidiré a sortir

Els papis

Que pallasso és el meu pare! Em pregunto si m'hi assemblaré gaire...