dimarts, 4 d’agost de 2009

Estampes d'estiu

A Lleida fa un sol que esberla les pedres i per això la mama i el papa em van posar un barret conjuntat amb la natura el segon dia que vam anar al riu. M'ho vaig passar pipa entre braços i cames de tietes i tiets. Fins i tot el Gael em va agafar!

Com que els meus pares són una mica despistadots, es van deixar el super barret a casa quan vam anar a Sant Feliu de Veri, un poble preciós al Pirineu aragonès, i se'ls va ocórrer posar-me aquest mocador una mica vell (però molt net) que em va anar força bé quan vaig estar passejant a les seves espatlles, que és un dels meus llocs preferits... M'encanta adormir-me mentre caminen i van parlant de les seves coses, tan ràpid... No entenc perquè quan parlen amb mi ho fan tan a poc a poc i a vegades fins i tot imitant els meus sons...

Tant m'agrada anar a l'espatlla del meu papa i mirar-me la mama fent-me ganyotes al darrere que em cau la baba... Sabeu què? Ja sé dir "ajooooo" i començo a fer sorollets i bombolletes amb els llavis! I només tinc dos mesossssss...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada