dijous, 29 de gener del 2009

La panxa de la meva mare va creixent...

Que guapa que és la meva mare. Ja tinc ganes d'estar amb ella, però des de fora.

S'hi estava bé a l'Àfrica, però Lleida tampoc està malament... Ara que els papis ja han fet el niu crec que em decidiré a sortir

1 comentari:

  1. Quines emocions més boniques em retornen...Tothom em deia que un dia enyoraria aquests primers moments d'incertesa i dubtes. Ara sé que tenien raó: els enyoro i recordo amb molta nostalgia. Què bonic és tot plegat i qué bledes ens tornem

    ResponElimina