Doncs si, aquest sóc jo, l'Èric, que així és com he sentit als meus pares que m'anomenaran si finalment sóc nen, que ells encara no ho saben però jo si, és clar, com no ho he de saber?
Sóc ben petitó, veritat? Però ja creixeré, ja.
M'he decidit a fer un blog autobiogràfic així sobre la marxa. Cal estar a l'alçada dels temps que corren. Així de vell ja tindré la feina feta.
com ja ha dit en Pau, realment s'assembla amb el seu pare
ResponEliminaDoncs jo diria que té la mirada de la seva mare i potser filant més prim el seu caràcter
ResponEliminagermaneta! que emocionante ver estas imagenes otra vez, me hace mucha ilusión.
ResponEliminatengo la intuición de que será un nenet!! besos
hola! Moltes felicitats! La verdad es que yo creo que es igual que su madre. Qué grande está ya!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies a tothom
ResponEliminaDe momento, sea niño o niña es más bueno/a que el pan porque me da mucha felicidad, hambre y sueño... Es grandote como nosotros dos y yo espero que saque el talento de su papá
un abrazo fuerte
la mamá