diumenge, 30 de gener del 2011
dilluns, 27 de desembre del 2010
EL NUVOLET
Estos meses, desde septiembre a diciembre he ido a la guardería. Guardería viene de guardar y yo, que ya estaba bien guardado en casa en aquel lejano tiempo antes de empezar con esta etapa que ya se termina, reconozco que no me hizo mucha gracia tener que dejar mis juguetes, mis libros, mi enorme cama, mi teta, para ir a un sitio lleno de desconocidos llorones renacuajos como yo y gigantes mamás que no eran la mía.
Los primeros días fueron difíciles. Aunque tenía un nuevo terreno por explorar y juguetes y muchos libros y canciones infantiles, se me hacía largo, sobre todo cuando me llevaban a las hamacas para dormir. Aquello parecía una noche veraniega plagada de cigarras con tanto llanto al unísono… Al final, íbamos cayendo hipnotizados por los cantos de las sibilas maestras que con sus caricias y palabras nos ayudaban a pasar la frontera del sueño. Después todo vino rodado. Aquella gigante llamada Natalia se tumbaba a mi lado, me cogía la mano y me susurraba al oído y así me acostumbré al calor de ese nuevo hogar. Los otros enanos hacían lo mismo que yo y por fin encontré a alguien que hablaba mi lengua y entendía mis inquietudes con sólo un gesto o un sollozo. Nuestra clase es la de les granotes, cruac, cruac. Y el papa me dibujó una en mi habitación que me acompaña por las noches, ahora que ya duermo solo.
Los días que siguieron son flashes que corren en mi mente como los de una película romántica cuando los protagonistas están en la plenitud de su historia y hay una balada de fondo. Risas, fichas, canciones, bailes, castañada, la bata, amasar los panellets, macarrones, colores, papeles, libros, morriña, sillitas, la cuchara y el tenedor, el patio de los mayores, tobogan, los animales de goma, empujones y abrazos, las muñecas, los chupetes, cuentacuentos, hamaquitas de la siesta, agua, muñecas, coches, puzzles, pinturas con agua, fruta, psicomotricinosequé, hojas de otoño, la casita de plástico, el pollito, el caracol, la rana, la luna y el sol, el árbol de Navidad, el papa Noel, el tió…
Echaré mucho de menos a Natalia, sé que el tiempo pasa y que la vida te da estas lecciones: te aleja de quien quieres mucho sin desearlo y te planta en situaciones donde tienes que espabilarte. La mama dice que la iremos a ver algún día al Nuvolet pero yo sé que no será lo mismo que estar con ella en clase, que me coja en brazos, que me lea libros y me enseñe juegos, que se ría y me achuche cuando le explico algo, y me entienda, que me diga “vida” y “amor”, y que nos entone canciones y nos ponga a bailar en este baile de lágrimas que es a veces la vida… Ay qué rara es la vida de los mayores…
divendres, 24 de desembre del 2010
dilluns, 20 de desembre del 2010
divendres, 17 de desembre del 2010
dijous, 16 de desembre del 2010
LA NEU I EL GEL
 |
| L'altre dia la mama necessitava uns glaçons i em vaig oferir per portar-ni jo. No em pensava que el Pol Nord estès tan lluny. Buf, vaig tardar un munt d'hores. I a més, al tornar els glaçons ja s'havien fos... |
dimecres, 1 de desembre del 2010
dissabte, 27 de novembre del 2010
diumenge, 14 de novembre del 2010
Decorant la meva habitació
 |
| Aquí estic plasmant les primeres idees, utilitzant un grafisme simplificat de la meva invenció. La mama en diu gargots... |
 |
| El mural comença a prendre forma. El papa m'ajuda a arribar als llocs alts, és millor que una escala |
diumenge, 31 d’octubre del 2010
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Aventures d'un matí de tardor
 |
| Avui hem anat a un bosc que em sembla que està encantat. Hem trobat uns bolets molt extranys |
 |
| Jo he decidit fer com l'Alicia, i n'he tastat un. Tenia un gust extrany... |
 |
| De cop tot ha començat a donar voltes. Que divertit! |
 |
| Després m'he fet petiiiit petiiiit com un follet. Que graciós! |
 |
| Finalment m'he posat a volar com un ocell per entre els arbres. Quina passada! |
 |
| I tot gràcies a un bolet. Quines coses que passen, no? |
divendres, 15 d’octubre del 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
dimecres, 15 de setembre del 2010
VACANCES A LA MITJANA
Per cert, als del YOUTUBE els agraden tant els meus videos que han decit posar-hi PUBLICITAT. Però la podeu fer DESAPARÈIXER clicant a la creueta de la dreta
dimarts, 14 de setembre del 2010
divendres, 10 de setembre del 2010
dimecres, 8 de setembre del 2010
dilluns, 6 de setembre del 2010
dimarts, 24 d’agost del 2010
MONTSERRAT
 |
| Com a bon catalanet que sóc he fet el meu primer peregrinatge a Montserrat |
 |
| Ooooh! Quants uiuiuis junts! |
 |
| Sóc més alt que aquestes muntanyes tan estrafolàries |
dimecres, 11 d’agost del 2010
divendres, 6 d’agost del 2010
dissabte, 31 de juliol del 2010
MÚSICA I HIGIENE DENTAL
No m'agrada perdre el temps, així que m'invento mètodes per fer varies coses a l'hora. Què us sembla?
divendres, 30 de juliol del 2010
dijous, 29 de juliol del 2010
dimarts, 20 de juliol del 2010
dimecres, 14 de juliol del 2010
divendres, 9 de juliol del 2010
dimecres, 7 de juliol del 2010
dilluns, 5 de juliol del 2010
dimarts, 22 de juny del 2010
divendres, 18 de juny del 2010
dilluns, 14 de juny del 2010
RALLY
Ahir vaig anar a visitar el meu cosí Miquel, que viu en una masia xulíssima, i vam decidir formar un equip i participar en el proper Rally Paris-Dakar. De moment els entrenaments estan anant prou bé com podeu veure
dilluns, 7 de juny del 2010
dimecres, 2 de juny del 2010
UN ANY!!!
Ja han passat 365 dies des que vaig néixer, però com que encara no sé contar tant prefereixo dir que ha passat un any.
La mama va organitzar una festa formidable. Va venir un munt de gent i tothom s'ho va passar molt bé. Em van regalar un munt de coses amb les quals podré anar jugant tot el proper any, per exemple, la taula i la cadira que em va fer el iaio Joan. Ara només em falta l'ordinador i ja tindré despatx.
A mitja festa els grans es van començar a empastifar amb nata i també van fer una guerra de globus d'aigua, perquè després ens diguin que siguem seriosos i fem bondat! Fins i tot el iaio ens va ben ruixar a tots amb una mànega!
Aquí m'estic despedint de les 7 xines fantàstiques, que se'n tornen a la Xina. Quina pena
La mama va organitzar una festa formidable. Va venir un munt de gent i tothom s'ho va passar molt bé. Em van regalar un munt de coses amb les quals podré anar jugant tot el proper any, per exemple, la taula i la cadira que em va fer el iaio Joan. Ara només em falta l'ordinador i ja tindré despatx.
A mitja festa els grans es van començar a empastifar amb nata i també van fer una guerra de globus d'aigua, perquè després ens diguin que siguem seriosos i fem bondat! Fins i tot el iaio ens va ben ruixar a tots amb una mànega!
Aquí m'estic despedint de les 7 xines fantàstiques, que se'n tornen a la Xina. Quina penadimecres, 26 de maig del 2010
Les xines ataquen de nou
La otra tarde me lo pasé genial con las alumnas chinas de mamá… Todo el rato me daban besos y me abrazaban y me decían cosas preciosas en chino. Lo que más me gusta de ellas es su buen humor, siempre se ríen. Y les encanta comer cosas buenas, como a mí. Me da mucha pena que se tengan que ir ahora que empiezo a caminar y a hablar, podríamos debatir sobre Confucio y las repercusiones de su filosofía en Occidente… que digo, ¡en el mundo! Bueno, me han dicho que puedo ir a visitarlas cuando quiera y he oído cómo le insistían a mamá así que seguiré practicando chino y estudiando y me iré preparando las preguntas que tenga para cuando vayamos a visitarlas. 
"Elige un trabajo que te guste y no tendrás que trabajar ni un día de tu vida" (Confucio)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)