dilluns, 27 de desembre del 2010

EL NUVOLET

Estos meses, desde septiembre a diciembre he ido a la guardería. Guardería viene de guardar y yo, que ya estaba bien guardado en casa en aquel lejano tiempo antes de empezar con esta etapa que ya se termina, reconozco que no me hizo mucha gracia tener que dejar mis juguetes, mis libros, mi enorme cama, mi teta, para ir a un sitio lleno de desconocidos llorones renacuajos como yo y gigantes mamás que no eran la mía.

Los primeros días fueron difíciles. Aunque tenía un nuevo terreno por explorar y juguetes y muchos libros y canciones infantiles, se me hacía largo, sobre todo cuando me llevaban a las hamacas para dormir. Aquello parecía una noche veraniega plagada de cigarras con tanto llanto al unísono… Al final, íbamos cayendo hipnotizados por los cantos de las sibilas maestras que con sus caricias y palabras nos ayudaban a pasar la frontera del sueño. Después todo vino rodado. Aquella gigante llamada Natalia se tumbaba a mi lado, me cogía la mano y me susurraba al oído y así me acostumbré al calor de ese nuevo hogar. Los otros enanos hacían lo mismo que yo y por fin encontré a alguien que hablaba mi lengua y entendía mis inquietudes con sólo un gesto o un sollozo. Nuestra clase es la de les granotes, cruac, cruac. Y el papa me dibujó una en mi habitación que me acompaña por las noches, ahora que ya duermo solo.

Los días que siguieron son flashes que corren en mi mente como los de una película romántica cuando los protagonistas están en la plenitud de su historia y hay una balada  de fondo. Risas, fichas, canciones, bailes, castañada, la bata, amasar los panellets, macarrones, colores, papeles, libros, morriña, sillitas, la cuchara y el tenedor, el patio de los mayores, tobogan, los animales de goma, empujones y abrazos, las muñecas, los chupetes, cuentacuentos, hamaquitas de la siesta, agua, muñecas, coches, puzzles, pinturas con agua, fruta, psicomotricinosequé, hojas de otoño, la casita de plástico, el pollito, el caracol, la rana, la luna y el sol, el árbol de Navidad, el papa Noel, el tió…

Echaré mucho de menos a Natalia, sé que el tiempo pasa y que la vida te da estas lecciones: te aleja de quien quieres mucho sin desearlo y te planta en situaciones donde tienes que espabilarte. La mama dice que la iremos a ver algún día al Nuvolet pero yo sé que no será lo mismo que estar con ella en clase, que me coja en brazos, que me lea libros y me enseñe juegos, que se ría y me achuche cuando le explico algo, y me entienda, que me diga “vida” y “amor”, y que nos entone canciones y nos ponga a bailar en este baile de lágrimas que es a veces la vida… Ay qué rara es la vida de los mayores…   

divendres, 24 de desembre del 2010

dilluns, 20 de desembre del 2010

divendres, 17 de desembre del 2010

ELS LÍMITS DE L'ART

Però papa, tu sempre has dit que l'art no ha de tenir límits

GLU GLU GLU

dijous, 16 de desembre del 2010

LA NEU I EL GEL

L'altre dia la mama necessitava uns glaçons i em vaig oferir per portar-ni jo. No em pensava que el Pol Nord estès tan lluny. Buf, vaig tardar un munt d'hores. I a més, al tornar els glaçons ja s'havien fos...

dimecres, 1 de desembre del 2010

Barça 5 Madrit 0

Oeeeé oeeeeeeé oeeeé! Ser del Barça és el millor que hi ha!

dissabte, 27 de novembre del 2010

diumenge, 14 de novembre del 2010

Decorant la meva habitació

Aquí estic plasmant les primeres idees, utilitzant un grafisme simplificat de la meva invenció. La mama en diu gargots...
El mural comença a prendre forma. El papa m'ajuda a arribar als llocs alts, és millor que una escala

PER QUÈ HI HA GENT TANT PORCA?

diumenge, 31 d’octubre del 2010

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Aventures d'un matí de tardor

Avui hem anat a un bosc que em sembla que està encantat. Hem trobat uns bolets molt extranys
Jo he decidit fer com l'Alicia, i n'he tastat un. Tenia un gust extrany...
De cop tot ha començat a donar voltes. Que divertit!
Després m'he fet petiiiit petiiiit com un follet. Que graciós!
Finalment m'he posat a volar com un ocell per entre els arbres. Quina passada!
I tot gràcies a un bolet. Quines coses que passen, no?

divendres, 15 d’octubre del 2010

dilluns, 27 de setembre del 2010

dimecres, 15 de setembre del 2010

VACANCES A LA MITJANA

Aquest estiu ha estat fenomenal! He anat quasi cada dia al parc de la MITJANA, que està al costat mateix de casa i és el lloc més meravellós del món. Hi he viscut unes AVENTURES increïbles, algunes de les quals podreu veure recollides en aquest video.

Per cert, als del YOUTUBE els agraden tant els meus videos que han decit posar-hi PUBLICITAT. Però la podeu fer DESAPARÈIXER clicant a la creueta de la dreta

dimarts, 14 de setembre del 2010

FORMIGUETES



Són simpàtiques les formiguetes...

divendres, 10 de setembre del 2010

dimecres, 8 de setembre del 2010

TATA TATA

Més fort mama! Tata, tata!!!
Ooooh, estic entre els núvols!!! Visca el tata tata!
 

AIGUA!!!

I'm Siiiingin' in the Raaaain....

dilluns, 6 de setembre del 2010

LLIMONA


Experimentant amb àcids...

dimarts, 24 d’agost del 2010

MONTSERRAT

Com a bon catalanet que sóc he fet el meu primer peregrinatge a Montserrat


Ooooh! Quants uiuiuis junts!


Sóc més alt que aquestes muntanyes tan estrafolàries

dimecres, 11 d’agost del 2010

TITÀNIC II

Tiet Joel, vols dir que no en fas un gra massa? Si jo ja sé nedar

divendres, 6 d’agost del 2010

EL MAR, EL MAR...

Vinga mama! Que hem d'agafar un bon lloc al costat de l'aigua!!!








 
 

 

dissabte, 31 de juliol del 2010

MÚSICA I HIGIENE DENTAL

No m'agrada perdre el temps, així que m'invento mètodes per fer varies coses a l'hora. Què us sembla?

divendres, 30 de juliol del 2010

dijous, 29 de juliol del 2010

dimarts, 20 de juliol del 2010

dimecres, 14 de juliol del 2010

divendres, 9 de juliol del 2010

dimecres, 7 de juliol del 2010

divendres, 18 de juny del 2010

dilluns, 14 de juny del 2010

RALLY

Ahir vaig anar a visitar el meu cosí Miquel, que viu en una masia xulíssima, i vam decidir formar un equip i participar en el proper Rally Paris-Dakar. De moment els entrenaments estan anant prou bé com podeu veure

dilluns, 7 de juny del 2010

dimecres, 2 de juny del 2010

UN ANY!!!

Ja han passat 365 dies des que vaig néixer, però com que encara no sé contar tant prefereixo dir que ha passat un any.
La mama va organitzar una festa formidable. Va venir un munt de gent i tothom s'ho va passar molt bé. Em van regalar un munt de coses amb les quals podré anar jugant tot el proper any, per exemple, la taula i la cadira que em va fer el iaio Joan. Ara només em falta l'ordinador i ja tindré despatx.
A mitja festa els grans es van començar a empastifar amb nata i també van fer una guerra de globus d'aigua, perquè després ens diguin que siguem seriosos i fem bondat! Fins i tot el iaio ens va ben ruixar a tots amb una mànega!



Aquí m'estic despedint de les 7 xines fantàstiques, que se'n tornen a la Xina. Quina pena


dimecres, 26 de maig del 2010

Les xines ataquen de nou

La otra tarde me lo pasé  genial con las alumnas chinas de mamá… Todo el rato me daban besos y me abrazaban y me decían cosas preciosas en chino. Lo que más me gusta de ellas es su buen humor, siempre se ríen. Y les encanta comer cosas buenas, como a mí. Me da mucha pena que se tengan que ir ahora que empiezo a caminar y a hablar, podríamos debatir sobre Confucio y las repercusiones de su filosofía en Occidente… que digo, ¡en el mundo! Bueno, me han dicho que puedo ir a visitarlas cuando quiera y he oído cómo le insistían a mamá así que seguiré practicando chino y estudiando y me iré preparando las preguntas que tenga para cuando vayamos a visitarlas. 
Por lo pronto, os dejo estas fotos que nos sacamos paseando por la orilla del río, por la muralla leridana, que está llena de graffitis que me encantan… y la última foto, no hagáis mucho caso de mi cara es que estaba un poco triste porque ya se van… Suerte que aún las veré una vez más en mi fiesta de cumpleaños, el sábado!

"Elige un trabajo que te guste y no tendrás que trabajar ni un día de tu vida" (Confucio)


dimarts, 18 de maig del 2010

SANT ERIC

Avui estava navegant per internet (el papa m'ha deixat el seu ordinador) i m'he adonat que és el meu sant!!!
Quina sorpresa m'he endut. No sabia que hi hagués hagut altres Èrics famosos abans que jo (bé, a part de l'Eric Clapton, l'Eric Castel, l'Éric Rohmer, l'Erik Satie, l'Eric Alarcón..............)
He investigat una miqueta al wikipèdia i he arribat a la conclusió que el nom d'Èric me'l van posar més per com sonava que pel personatge en si. 


Resulta que va ser rei de Suècia cap allà al segle XII, però se'l considera un usurpador i oportunista. I si l'anomenen Eric el Sant és perquè va donar molt suport al cristianisme, però ho va demostrar anant a la guerra (ja veus tu quina mostra d'amor al proïsme) contra els Finlandesos, que resulta que eren pagans. Al final el van assassinar uns conspiradors al sortir d'una catedral, li van tallar el cap, i diu la llegenda que al lloc on va vessar la seva sang va sorgir una font, coneguda com a Font de Sant Eric, encara existent vora la catedral. Jo crec que això darrer s'ho va treure de la màniga el seu fill, anomenat Canut (què es pot esperar d'algú amb aquest nom?) per tal que el seu pare fos venerat com un màrtir, i de fet, tot i que li va funcionar l'invent l'Església Catòlica no l'ha canonitzat mai formalment.


En fi, que podeu triar si em feliciteu o no. Allà cadascú...
Ah, per cert, i avui també és el sant de la meva cosineta Clàudia, quina casualitat més casual, no?

QUASI UN ANY



Ostres! Ja quasi ha passat un any des que vaig néixer. Ho celebraré fent una festa en la que esteu tots convidats. Serà el proper dia 29 a la tarda, a Corbins. Si parleu amb els meus papes ells us donaran els detalls, que jo ara tinc coses més importants al cap, com per exemple aprendre a menjar tot sol... o sigui, sense acabar empastifat de dalt a baix

divendres, 14 de maig del 2010

dijous, 13 de maig del 2010

PA AMB TOMÀQUET



Avui li he ensenyat al tiet Pau com es fa el pa amb tomàquet. Al principi ell estava una mica espantat, però de seguida ha vist que sóc un expert en la matèria del bon menjar i hem acabat fruint d'aquesta menja tan nostrada

divendres, 30 d’abril del 2010

GRANS ESDEVENIMENTS



Avui he celebrat els 11 mesos dient "papa" i fent unes passes.
Més que res ho he fet pel papa, que fa dies que està molt pesat i no para de dir-me "qui sóc? qui sóc?" com si no ho sabés de sobres qui és.
Però es veu que fins que no ho dius exactament com volen no estan contents aquests adults.
 

També he fet veure que feia les primeres passes, tot i que ja fa dies que camino perfectament, només que, clar, si em veuen fer-ho se m'haurà acabat anar en braços, així que xxxxxxt... si veieu al papa no li expliqueu, eh?

dimarts, 27 d’abril del 2010

dimecres, 21 d’abril del 2010