GRANS ESDEVENIMENTS

Avui he celebrat els 11 mesos dient "papa" i fent unes passes.
Més que res ho he fet pel papa, que fa dies que està molt pesat i no para de dir-me "qui sóc? qui sóc?" com si no ho sabés de sobres qui és.
Però es veu que fins que no ho dius exactament com volen no estan contents aquests adults.
 

També he fet veure que feia les primeres passes, tot i que ja fa dies que camino perfectament, només que, clar, si em veuen fer-ho se m'haurà acabat anar en braços, així que xxxxxxt... si veieu al papa no li expliqueu, eh?

XILÒFON

EXPLORANT

CASAMENT DE LA TIA LÍDIA I EL JOEL

QUIN ENSURT!

SÓC LLEIDATÀ

Ahir vam celebrar la Mona a la caseta del tiet Angel, a Mequinensa, i va estar molt bé. Vam menjar cargols i calçots, vaig perseguir formigues per l'hort, vaig jugar amb uns gossos, vaig tocar una campana i tothom estava molt content perquè feia molt bon temps

DIMENSIÓ ARUMÍ

 
L'altre dia el papa, com de costum, feia unes coses raríssimes. Mentre tothom estava fent la tertúlia de sobretaula a casa els avis de Vic ell no parava de fotografiar una làmpara.
Quan li vaig demanar  el motiu ell em va respondre que en aquella làmpara s'hi amagava la "Dimensió Arumí"

Com que això a mi em sonava a marcianos ràpidament vaig acostar-me a la cosineta Claudia i li vaig posar un casc de protecció Anti-Fenòmens-Paranormals, i així la vetllada va seguir sense que s'haguessin de lamentar accidents

EN CADIZ

Mamá me explicó que durante esta semana había procesiones por todas partes, especialmente en Andalucía donde la gente parece ser muy devota. Yo no entiendo muy bien por qué había gente que iba así, tapada de arriba abajo y con ese cucurucho en la cabeza, y llevando velas gigantes... Y también había gente descalza y eso que no hacía nada de calor. Cada vez me sorprenden más estos adultos!
Donde realmente me lo pasé bien fue en casa de Candela, que además de guapa tiene un acento muy melodioso. Candela me ha dejado todos sus juguetes y me ha leído un montón de libros, siempre que salía de casa se llevaba uno en la mano! También he probado sabores nuevos, me lo he pasado genial... aunque he echado un poco de menos a la Katiuska y al papa

Cristina, la mamá de Candela, a parte de cantar como un ángel, es muy simpática y alegre. Cuando está con mamá, se ríen todo el rato y hablan como cotorras, aunque lloremos y pataleemos, ellas dale que te pego al pico... Hablan mucho de París, donde se conocieron y, por lo visto, hicieron muy buenas migas. Dicen que pronto van a escaparse solas un fin de semana, aunque lo decían flojito para que no nos enterásemos, pero yo lo oí todo y no me hace ni pizca de gracia no ir con ellas a ver Eurodisney

PA CADIZ

Quiyo, que m'an dixo que laa mejore procesione de Semana Santa laa hacen en Andalucía. Pos mira, que payá me voy con mi mare! Ozú!

SERÉ... PAGÈS!

Avui m'ho he passat pipa collint cebes, bledes i espinaques a l'hort de Corbins

També he gatejat per l'herba, i he ensumat floretes.
Però el millor ha estat quan hem anat al corralet amb les gallines!

RIALLES

SERÉ ANXANETA

Ahir vam anar a un poble molt bucòlic que està a sobre una muntanyeta i que per això s'anomena Muntanyola, i vaig descobrir la meva autèntica vocació per quan sigui gran (d'aquí dos o tres anys)

Fins i tot ja vaig començar a practicar, gràcies a l'amic del meu pare, en Sergi, que em va dir que és un Sagal però que a mi més aviat em recorda el capità Haddock

LA SERP

EL CIELO SOBRE LLEIDA

Hay días en los que me levanto más cansado de lo habitual, ¿será por qué no duermo del tirón? Tal vez. El caso es que al despertarme y entonar el llanto matutino que me traerá a papá o a mamá, entra por mi ventana un atisbo de luz, una ranura de color que se proyecta sobre mi cuna. A veces me despierta esa luz  y la sorprendo acariciándome las mejillas... 

Mamá dice que una de las cosas más bonitas que tiene esta ciudad es el cielo. Lo dirá por los ángeles que pasan a menudo y nos sonríen, aunque no estoy seguro de si ella puede verlos, porque nunca les dice nada, con lo simpática que es. 

He descubierto que una de las cosas que más me gusta, a parte del cielo de mi ciudad, es poder mirarlo en movimiento, sea desde el cochecito mientras voy de paseo, sea desde el columpio. Sobre todo esos días en los que estoy más cansado de lo habitual y el sueño empieza a llamar a mis párpados y un ángel sentado en una nube me observa columpiándome.

TROUVÉE!

L'autre jour, j'étais en train de jouer avec Katiuska à cache-cache pendant que mes parents faisaient le ménage de la maison. J'ai rampé par toute la maison et exploré tous les coins où Katisuka pourrait être cachée mais je ne l'ai pas trouvée... Comme je m'ennuyais un peu sans elle, j'ai eu l'idée d'aider maman à mettre la machine à laver et je suis allé chercher mes linges dans le panier quand tout d'un coup... katiuska est apparue à nouveau! Hurrah, on pourrait s'amuser encore! 

Primavera

 

És curiós, la setmana passada els pares em van dur a un lloc que feia molt fred i on tot el terra estava ple d'una cosa blanca que van dir que es deia neu i que em va agradar molt perquè era tova i cruixent, però que era molt freda i molla al mateix temps, i ahir que vam tornar a sortir i m'esperava el mateix m'ho vaig trobar tot canviat, feia sol, el terra estava ple d'herbes i d'unes coses que feien molt bona olor que em van dir que es diuen flors. Jo me les volia menjar però crec que els pares prefereixen que mengi farinetes i verdures.

En resum, que sempre que sortim a passejar em trobo que està tot canviat, que si fulles, que si neu, que si flors... quin misteri, no?

 

Petits plaers mundans

Neu

 

Brrrrrr...quin fred que m'ha agafat. La d'avui ha estat una de les aventures més fantàstiques de tota la meva vida, però tinc els dits tan gelats que no els puc moure i em sembla que no la podré escriure. Sort que el Yeti, que estava de vacances a la Vall de Boí, ens va fer unes fotos i com acostuma a dir el papa, on hi ha una bona imatge les paraules sobren

Perseguint somnis

Carnaval

 

Ei, un moment, perquè se li està escapant el riure al Gael? I perquè no em voleu portar un mirall? I perquè m'heu posat aquest vestit blanc amb taques negres?

Ja gatejo!!!

Jo, Èric

Dempeus

S'ha acabat això d'estar-me tot el dia assegut!

Que diver!

Hi ha coses ben divertides en aquesta vida, no trobeu?

Reunió familiar

Aquí estic, reunit amb el meu cosí Gael, que em va venir a visitar al meu despatx per tractar assumptes d'allò més importants

Jo em mullo

 M'han dit els papes que si volem conservar la Natura no s'hi val a badar, així és que aquest diumenge ens vam apuntar a un acte en defensa del riu Segre, que és el que veig cada dia mirant per la finestra i que m'agrada molt.
Alguns fins i tot es van banyar! Jo no ho vaig fer perquè m'havia oblidat el banyador a casa

Y yo con estos pelos!

Navegant per la banyera

La Cúpula

Aquest cap de setmana els papes m'han portat a un lloc completament màgic, on hi havia unes cases rodones mig amagades entre els arbres, i a més, hi havia uns gossos molt negres, i gats, galls i gallines i uns paons preciosos. La Marie, que és gèminis com jo, ens explicava unes històries meravelloses. Jo quasi no entenia res, però m'agradava escoltar-la al costat de la llar del foc mentre en Pau i la Mati feien torrades.


Fins i tot he tingut l'ocasió de domar un cavall salvatge

Menut però melenut

Ostres! Si m'assemblo al Santiago Segura!!!

Feliç 2010

Per celebrar l'entrada del nou any el papa m'ha fet un retrat a llapis. Jo trobo que ho ha fet prou bé però tinc ganes que m'en faci un altre quan tingui totes les dents i una mica més de cabell

Bon Nadal

Quines coses que em passen! Avui m'han posat un pijama vermell durant tot el dia, amb un gorro tot curiós, i això que no fèia gens de fred. M'han assegut al terra, al costat d'un tros de tronc que semblava un monstre i que tenia un platet al costat i que cada cop que el cosí Gael hi posava algo de menjar quan es girava venia un adult i s'ho menjava, però això m'ha dit el papa que millor no ho expliqui, i després s'han posat tots a cantar no sé què de tió tió caga turró i el Gael s'ha tornat com boig i m'intentava pegar amb un bastó, sort que jo he esquivat tots els cops amb molta sang freda. Al final s'ha distret amb uns regals que els adults havien anat amag... ui, això m'han dit que tampoc ho expliqués...

Total, molt curiós el Nadal...

Seré Flautista!

Farinetes... m'agraden?

Mmmmmm... Sluuurp... Nyam... Nyam nyam nyam... Bueeeee... Pffffff... Prrrrrt... Nyam nyam nyam... Glub glub... Burp... Aaaah

Siiiiiiii, si que m'agraden, sobretot quan me les dóna la iaia Carmen

Ja tinc 6 mesos

La Màgia del bosc m'inspira, i mentre els pares es queden a casa fent la migdiada jo surto a fer les meves primeres exploracions. S'ha d'aprofitar que encara no ha arribat la famosa boira lleidatana de la que tant he sentit parlar

La Fageda d'En Jordà

Oh...
Que bé que s'hi està
a la Fageda d'en Jordà
Hi ha fulles i branques
de mil i un colors
i si t'entrebanques
no sents grans dolors
perquè el terra és ple de fulles
com si fos un llit gegant
i si tens molta gana
les pots anar tastant
i si tens calor et despulles
que ningú t'està mirant
i no hi ha teles ni cotxes
ni presses, ni ordinadors, ni fums
només sorolls misteriosos
i embriagadors perfums
i follets sota els bolets
que només veus si t'acotxes
i els hi llances petonets
És un lloc realment màgic
on voldria sempre estar
si mai em perdo busqueu-m'hi
a la Fageda d'en Jordà

o la la, qu'est ce que c'est ça? un Batanga à la Fageda d'en Jordà?

Els cavallers de la taula rodona

Aquest dissabte vam anar a un lloc molt xulo, a can Malloles, i ens ho vam passar molt bé perquè és una masia moooolt gran que està al mig de la muntanya, i hi havia molts nens i nenes i amics dels meus pares i vam jugar molt i van tocar el piano i saltar en un llit elàstic i els grans van menjar una paella tan gran com el meu llit que va fer el Jordi Enrich, que és el que va de blanc al video, que per cert, travellings com aquest ni el Woody Allen, no trobeu?

Aquí estic acompanyat pels meus futurs amics Arnau, que ja camina molt bé, i Martí, que canta i toca el piano la mar de bé, i per les tres millors mares del món mundial

Quin nen més raret

Que estrany, no té pessigolles...

 

Ja ho entenc!!!

Em menjaré el món

Heu vist quin parell de dents que tinc ja?

ERIC a través del marco

 

Mi madre conoce a una niña que se llama Alicia y que una vez se coló al otro lado de un espejo.

Allí se encontró con un conejo con prisas que la ayudó a salir de las garras de una reina malvada.

El otro día cuando fuimos al bosque nos encontramos colgado de una rama este marco; a papá, que le encantan los marcos y las cosas cuadradas, me dijo que era mágico y que si miraba a través de él vería el mundo de diferentes colores por un momento. Yo pensé en aquella Alicia de mamá aunque la verdad es que por más que lo intentara e intentara todo seguía siendo igual. Bueno.. debo confesaros que sí vi algunas hojas marrones anaranjadas y no verdes como había estado acostumbrado...

Hay filósofos que dicen que el mundo no es como es sino como cada persona lo mira y por eso entiendo que papá vea tantos colores, formas y siluetas en lugares llenos de vida como un bosque. El otro día me contaba que en la Fageda d'en Jordà le ocurrió algo extraño y es que con un chasquido de dedos podía transportarse unos metros sin ser visto. Os paso un vídeo para que véais a qué maravilloso mundo van a llevarme pronto mamá y papá, ¡yuhuuuu!

El caso es que yo, al otro lado del marco no pude ver ni conejos, ni cartas, ni manzanas, ni tés, ni reinas... Acaso lo habré puesto al revés... ¿Podéis ver algo vosotros, fieles lectores?