dilluns, 29 de març del 2010

PA CADIZ


Quiyo, que m'an dixo que laa mejore procesione de Semana Santa laa hacen en Andalucía. Pos mira, que payá me voy con mi mare! Ozú!

SERÉ... PAGÈS!



Avui m'ho he passat pipa collint cebes, bledes i espinaques a l'hort de Corbins



També he gatejat per l'herba, i he ensumat floretes.
Però el millor ha estat quan hem anat al corralet amb les gallines!

dimecres, 24 de març del 2010

dilluns, 15 de març del 2010

SERÉ ANXANETA


Ahir vam anar a un poble molt bucòlic que està a sobre una muntanyeta i que per això s'anomena Muntanyola, i vaig descobrir la meva autèntica vocació per quan sigui gran (d'aquí dos o tres anys)

































Fins i tot ja vaig començar a practicar, gràcies a l'amic del meu pare, en Sergi, que em va dir que és un Sagal però que a mi més aviat em recorda el capità Haddock

dijous, 11 de març del 2010

dissabte, 6 de març del 2010

EL CIELO SOBRE LLEIDA

Hay días en los que me levanto más cansado de lo habitual, ¿será por qué no duermo del tirón? Tal vez. El caso es que al despertarme y entonar el llanto matutino que me traerá a papá o a mamá, entra por mi ventana un atisbo de luz, una ranura de color que se proyecta sobre mi cuna. A veces me despierta esa luz  y la sorprendo acariciándome las mejillas... 
Mamá dice que una de las cosas más bonitas que tiene esta ciudad es el cielo. Lo dirá por los ángeles que pasan a menudo y nos sonríen, aunque no estoy seguro de si ella puede verlos, porque nunca les dice nada, con lo simpática que es. 
He descubierto que una de las cosas que más me gusta, a parte del cielo de mi ciudad, es poder mirarlo en movimiento, sea desde el cochecito mientras voy de paseo, sea desde el columpio. Sobre todo esos días en los que estoy más cansado de lo habitual y el sueño empieza a llamar a mis párpados y un ángel sentado en una nube me observa columpiándome.

divendres, 5 de març del 2010

TROUVÉE!

L'autre jour, j'étais en train de jouer avec Katiuska à cache-cache pendant que mes parents faisaient le ménage de la maison. J'ai rampé par toute la maison et exploré tous les coins où Katisuka pourrait être cachée mais je ne l'ai pas trouvée... Comme je m'ennuyais un peu sans elle, j'ai eu l'idée d'aider maman à mettre la machine à laver et je suis allé chercher mes linges dans le panier quand tout d'un coup... katiuska est apparue à nouveau! Hurrah, on pourrait s'amuser encore! 

dimarts, 2 de març del 2010

Primavera

 
És curiós, la setmana passada els pares em van dur a un lloc que feia molt fred i on tot el terra estava ple d'una cosa blanca que van dir que es deia neu i que em va agradar molt perquè era tova i cruixent, però que era molt freda i molla al mateix temps, i ahir que vam tornar a sortir i m'esperava el mateix m'ho vaig trobar tot canviat, feia sol, el terra estava ple d'herbes i d'unes coses que feien molt bona olor que em van dir que es diuen flors. Jo me les volia menjar però crec que els pares prefereixen que mengi farinetes i verdures.
En resum, que sempre que sortim a passejar em trobo que està tot canviat, que si fulles, que si neu, que si flors... quin misteri, no?

 

dilluns, 1 de març del 2010

dilluns, 22 de febrer del 2010

Neu


Brrrrrr...quin fred que m'ha agafat. La d'avui ha estat una de les aventures més fantàstiques de tota la meva vida, però tinc els dits tan gelats que no els puc moure i em sembla que no la podré escriure. Sort que el Yeti, que estava de vacances a la Vall de Boí, ens va fer unes fotos i com acostuma a dir el papa, on hi ha una bona imatge les paraules sobren

dimecres, 17 de febrer del 2010

dilluns, 15 de febrer del 2010

Carnaval

 
Ei, un moment, perquè se li està escapant el riure al Gael? I perquè no em voleu portar un mirall? I perquè m'heu posat aquest vestit blanc amb taques negres?

dissabte, 13 de febrer del 2010

divendres, 12 de febrer del 2010

dilluns, 1 de febrer del 2010

Dempeus


S'ha acabat això d'estar-me tot el dia assegut!

dimecres, 27 de gener del 2010

Que diver!


Hi ha coses ben divertides en aquesta vida, no trobeu?

Reunió familiar

Aquí estic, reunit amb el meu cosí Gael, que em va venir a visitar al meu despatx per tractar assumptes d'allò més importants

dimecres, 20 de gener del 2010

Jo em mullo

 M'han dit els papes que si volem conservar la Natura no s'hi val a badar, així és que aquest diumenge ens vam apuntar a un acte en defensa del riu Segre, que és el que veig cada dia mirant per la finestra i que m'agrada molt.
Alguns fins i tot es van banyar! Jo no ho vaig fer perquè m'havia oblidat el banyador a casa

diumenge, 10 de gener del 2010

dilluns, 4 de gener del 2010

Navegant per la banyera












La Cúpula

Aquest cap de setmana els papes m'han portat a un lloc completament màgic, on hi havia unes cases rodones mig amagades entre els arbres, i a més, hi havia uns gossos molt negres, i gats, galls i gallines i uns paons preciosos. La Marie, que és gèminis com jo, ens explicava unes històries meravelloses. Jo quasi no entenia res, però m'agradava escoltar-la al costat de la llar del foc mentre en Pau i la Mati feien torrades.


Fins i tot he tingut l'ocasió de domar un cavall salvatge

diumenge, 3 de gener del 2010

Menut però melenut


Ostres! Si m'assemblo al Santiago Segura!!!

Feliç 2010


Per celebrar l'entrada del nou any el papa m'ha fet un retrat a llapis. Jo trobo que ho ha fet prou bé però tinc ganes que m'en faci un altre quan tingui totes les dents i una mica més de cabell

dijous, 17 de desembre del 2009

Bon Nadal





Quines coses que em passen! Avui m'han posat un pijama vermell durant tot el dia, amb un gorro tot curiós, i això que no fèia gens de fred. M'han assegut al terra, al costat d'un tros de tronc que semblava un monstre i que tenia un platet al costat i que cada cop que el cosí Gael hi posava algo de menjar quan es girava venia un adult i s'ho menjava, però això m'ha dit el papa que millor no ho expliqui, i després s'han posat tots a cantar no sé què de tió tió caga turró i el Gael s'ha tornat com boig i m'intentava pegar amb un bastó, sort que jo he esquivat tots els cops amb molta sang freda. Al final s'ha distret amb uns regals que els adults havien anat amag... ui, això m'han dit que tampoc ho expliqués...
Total, molt curiós el Nadal...


dilluns, 7 de desembre del 2009

dimarts, 1 de desembre del 2009

Farinetes... m'agraden?




Mmmmmm... Sluuurp... Nyam... Nyam nyam nyam... Bueeeee... Pffffff... Prrrrrt... Nyam nyam nyam... Glub glub... Burp... Aaaah



Siiiiiiii, si que m'agraden, sobretot quan me les dóna la iaia Carmen

dilluns, 30 de novembre del 2009

Ja tinc 6 mesos




La Màgia del bosc m'inspira, i mentre els pares es queden a casa fent la migdiada jo surto a fer les meves primeres exploracions. S'ha d'aprofitar que encara no ha arribat la famosa boira lleidatana de la que tant he sentit parlar



dilluns, 23 de novembre del 2009

La Fageda d'En Jordà




Oh...
Que bé que s'hi està
a la Fageda d'en Jordà
Hi ha fulles i branques
de mil i un colors
i si t'entrebanques
no sents grans dolors
perquè el terra és ple de fulles
com si fos un llit gegant
i si tens molta gana
les pots anar tastant
i si tens calor et despulles
que ningú t'està mirant
i no hi ha teles ni cotxes
ni presses, ni ordinadors, ni fums
només sorolls misteriosos
i embriagadors perfums
i follets sota els bolets
que només veus si t'acotxes
i els hi llances petonets
És un lloc realment màgic
on voldria sempre estar
si mai em perdo busqueu-m'hi
a la Fageda d'en Jordà























o la la, qu'est ce que c'est ça? un Batanga à la Fageda d'en Jordà?



dilluns, 16 de novembre del 2009

Els cavallers de la taula rodona



Aquest dissabte vam anar a un lloc molt xulo, a can Malloles, i ens ho vam passar molt bé perquè és una masia moooolt gran que està al mig de la muntanya, i hi havia molts nens i nenes i amics dels meus pares i vam jugar molt i van tocar el piano i saltar en un llit elàstic i els grans van menjar una paella tan gran com el meu llit que va fer el Jordi Enrich, que és el que va de blanc al video, que per cert, travellings com aquest ni el Woody Allen, no trobeu?




Aquí estic acompanyat pels meus futurs amics Arnau, que ja camina molt bé, i Martí, que canta i toca el piano la mar de bé, i per les tres millors mares del món mundial

diumenge, 15 de novembre del 2009

Quin nen més raret


Que estrany, no té pessigolles...

 
Ja ho entenc!!!

Em menjaré el món

Heu vist quin parell de dents que tinc ja?

dissabte, 7 de novembre del 2009

ERIC a través del marco

 
Mi madre conoce a una niña que se llama Alicia y que una vez se coló al otro lado de un espejo.
Allí se encontró con un conejo con prisas que la ayudó a salir de las garras de una reina malvada.
El otro día cuando fuimos al bosque nos encontramos colgado de una rama este marco; a papá, que le encantan los marcos y las cosas cuadradas, me dijo que era mágico y que si miraba a través de él vería el mundo de diferentes colores por un momento. Yo pensé en aquella Alicia de mamá aunque la verdad es que por más que lo intentara e intentara todo seguía siendo igual. Bueno.. debo confesaros que sí vi algunas hojas marrones anaranjadas y no verdes como había estado acostumbrado...


Hay filósofos que dicen que el mundo no es como es sino como cada persona lo mira y por eso entiendo que papá vea tantos colores, formas y siluetas en lugares llenos de vida como un bosque. El otro día me contaba que en la Fageda d'en Jordà le ocurrió algo extraño y es que con un chasquido de dedos podía transportarse unos metros sin ser visto. Os paso un vídeo para que véais a qué maravilloso mundo van a llevarme pronto mamá y papá, ¡yuhuuuu!

El caso es que yo, al otro lado del marco no pude ver ni conejos, ni cartas, ni manzanas, ni tés, ni reinas... Acaso lo habré puesto al revés... ¿Podéis ver algo vosotros, fieles lectores?


diumenge, 1 de novembre del 2009

Estampes de Tardor



 

 



Que bonica és la tardor, no? amb totes les fulles per terra per poder-hi jugar...
Sembla un quadre del pare però en aquest s'hi pot entrar de debò

Castanyada


Avui el papa ha fet anys, molt anys, però encara té molta energia per jugar amb mi. La mama, que diu el papa que és molt social, ha convidat per la Castanyada les seves alumnes xineses i m’ho he passat pipa d’uns braços a uns altres, em sentia una mica con Il Barone Rampante, però en lloc d’arbres, braços! 

Quines noies més maques i més simpàtiques, i tan somrients elles! Quan els he ensenyat ben orgullós el meu blog s’han quedat embadalides mirant totes les peripècies fetes a la meva curta però intensa vida però… s’ha quedat una mica decebudes perquè no l’entenen… Pero, ¡Anda… si yo también sé hablar castellano! Mamá me habla y me canta en castellano! Yujuuuu, no me había dado cuenta hasta ahora! Et et… et je parle français aussi, je m’en souvient quand j’étais dans le ventre de mamam, elle parlait presque tout le temps en français! And, and… Also English? Yes! I will be able to speak with Claudia all the sundays because uncle’s Gil does! What a pity she is so far!
Como las chinas me han caído genial y mis padres tienen tantos amigos y amigas en el extranjero, he decidido escribir también de vez en cuando en castellano para que todo el mundo pueda leerme y dejar sus comentarios, en la lengua que queráis…

Bueno… después de esta digresión, os quería contar que hoy, el día del cumple de papá, mamá ha preparado castañas al horno y panellets, que han salido buenísimos y han endulzado la leche de la teta, mmmm! Lo más emocionante ha sido cuando le hemos cantado a papá el cumpleaños feliz en chino! Y además le he ayudado a soplar las velas. Ha sido una tarde maravillosa e inolvidable! Espero que haya más así!

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Ja m'aguanto assegut!


i no només això sinó que ja m'està sortint la primera dent!!!
Visca, ja començo a ser gran!!!

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Madrid


Finalment vam anar a Madrid a conèixer la cosineta Claudia, que és molt guapa i alta (quasi tant com jo)


aquí li estic explicant que és millor ser del Barça que del Madrid


quin jardí més bonic que tenen, es nota que la tia Lucía és pintora


a casa del tiet Gil no hi pot faltar la tecnologia


aquí estan fent una mica el ximple


i aquí... (però què s'han pensat que sóc, un fuet?)


m'agraden molt les fulles dels arbres


També vam tenir temps d'anar a passejar per Madrit i veure'ns amb amics del Camerun com el Carlos o l'Adelina, que diuen els pares que és una gran seguidora d'aquest blog i que li fa molta gràcia l'expressió "APASSIAAAAAAAAU!"