dijous, 27 d’octubre del 2011

diumenge, 2 d’octubre del 2011

dilluns, 12 de setembre del 2011

dimarts, 6 de setembre del 2011

Somewhere Over the Rainbow

Diuen que allà on s'acaba l'Arc de Sant Martí hi ha un tresor. És veritat!!!

ARRI ARRI TATANET!!!

dijous, 18 d’agost del 2011

dissabte, 6 d’agost del 2011

M'HAN TORNAT A RETRATAR

No estic enfadat. Faig cara de Beethoven

dijous, 4 d’agost del 2011

AL RIU

M'encanta anar al riu, sobretot ara que ja sé nedar (amb manguitus)
És molt divertit banyar-se entre els peixos, i la corrent se t'endúuuuu fins que el papa et rescata.
Vam tenir la sort de trobar una gent que portaven barques i me'n van deixar una per a mi tot sol. Va ser genial! És superfàcil. Ara ja podré anar d'excursió amb el papa i el seu soci el proper cop que vagin amb barca.

Aquí estic intentant pescar un cranc de riu
Aquí faig xap xap
Agafant-li el tranquillo a la pala
Into the Wild!!!
Menjant mores. Que bones!
Vaig acabar rendit! Sense esma per arribar al llit. ZZZZZ...

AVENTURES A L'OM

Que bé que m'ho vaig passar l'altre dia a l'Om. Hi ha un jardi fabulós, amb molts racons per explorar. I també una piscina!!! I tot de dones grans molt simpàtiques, que són les germanes de l'avi

En Candi és moooolt alt
Refent-me després de nedar moltíssim
Aquí estic passejant amb l'avi sota un arbre màgic
L'hora del berenar. Mmmm... hi havia gelat!!!
Una foto per la posteritat
Però el millor va ser quan el tiet Candi em va deixar pujar amb ell al tallagespes (que de fet és quasi com un tractor)

dilluns, 1 d’agost del 2011

M'HAN RETRATAT!

Que bé! El papa m'ha retratat amb el meu cosí Gael, i aquest cop ho ha fet a tot color perquè jo li he deixat els plastidecors

dissabte, 30 de juliol del 2011

Seré... Conductor (d'alguna cosa)


Tinc els meus dubtes. No m'acabo de decidir si vull ser conductor d'autobusos, o de trens, o d'excavadores...
De moment aniré provant una mica de cada...

dissabte, 25 de juny del 2011

EL BANYETES

El Banyetes... i jo!

dijous, 23 de juny del 2011

FENT AMICS

INDIGNATS

L'altre dia vam fer una cosa que em va agradar molt. Vam fer una festa al mig dels carrer, per on normalment no em deixen passejar perquè diuen que hi ha cotxes. Doncs aquell dia no n'hi havia ni un, i si que hi havia mooolta gent que cantava i feia molt soroll

La caixa màgica


Aquesta caixa és màgica, hi entro i em porta allà on jo vull

dilluns, 20 de juny del 2011

dimecres, 8 de juny del 2011

dilluns, 6 de juny del 2011

diumenge, 22 de maig del 2011

EL JARDÍ MÀGIC

 




L'altre dia vam anar amb el papa a Corbins. Ell feia fotos per tot arreu, perquè es volia presentar a un concurs. El iaio també s'hi presentava, i jo no sabia pas qui volia que guanyés dels dos. Per sort, al final els van donar el mateix premi, un tercer "ex aequo" va emfatitzar aquell senyor que després de parlar molt els va donar un paperet que els va fer molt feliços i que va fer que tothom els aplaudís. O sigui, que van empatar. Potser tinc poders, com la mama, que ara fa Reiki i també sap fer una mica de màgia.
I parlant de màgia, mentre passejàvem pel poble vam anar a petar a un jardí increïble, petitet però ple d'animals fantàstics, com un cargol gegant, tortugues, elefants, cavalls, cigonyes...
I per si no fos poc, com per art de màgia, va aparèixer el mag que ho havia creat tot i ens va fer passar al seu laboratori secret, on vam poder presenciar com donava vida a un mussol gegant.
A mi, de l'emoció, també se'm va posar cara de mussol!

divendres, 6 de maig del 2011

dilluns, 11 d’abril del 2011

divendres, 25 de març del 2011

divendres, 4 de febrer del 2011

LA MOTO



Quin regal més xulo que em va fer l'Emma aquest Nadal!!!

UNA TARDA AMB EL GAEL

Però que bé que m'ho passo amb el meu cosí Gael!


dilluns, 27 de desembre del 2010

EL NUVOLET

Estos meses, desde septiembre a diciembre he ido a la guardería. Guardería viene de guardar y yo, que ya estaba bien guardado en casa en aquel lejano tiempo antes de empezar con esta etapa que ya se termina, reconozco que no me hizo mucha gracia tener que dejar mis juguetes, mis libros, mi enorme cama, mi teta, para ir a un sitio lleno de desconocidos llorones renacuajos como yo y gigantes mamás que no eran la mía.

Los primeros días fueron difíciles. Aunque tenía un nuevo terreno por explorar y juguetes y muchos libros y canciones infantiles, se me hacía largo, sobre todo cuando me llevaban a las hamacas para dormir. Aquello parecía una noche veraniega plagada de cigarras con tanto llanto al unísono… Al final, íbamos cayendo hipnotizados por los cantos de las sibilas maestras que con sus caricias y palabras nos ayudaban a pasar la frontera del sueño. Después todo vino rodado. Aquella gigante llamada Natalia se tumbaba a mi lado, me cogía la mano y me susurraba al oído y así me acostumbré al calor de ese nuevo hogar. Los otros enanos hacían lo mismo que yo y por fin encontré a alguien que hablaba mi lengua y entendía mis inquietudes con sólo un gesto o un sollozo. Nuestra clase es la de les granotes, cruac, cruac. Y el papa me dibujó una en mi habitación que me acompaña por las noches, ahora que ya duermo solo.

Los días que siguieron son flashes que corren en mi mente como los de una película romántica cuando los protagonistas están en la plenitud de su historia y hay una balada  de fondo. Risas, fichas, canciones, bailes, castañada, la bata, amasar los panellets, macarrones, colores, papeles, libros, morriña, sillitas, la cuchara y el tenedor, el patio de los mayores, tobogan, los animales de goma, empujones y abrazos, las muñecas, los chupetes, cuentacuentos, hamaquitas de la siesta, agua, muñecas, coches, puzzles, pinturas con agua, fruta, psicomotricinosequé, hojas de otoño, la casita de plástico, el pollito, el caracol, la rana, la luna y el sol, el árbol de Navidad, el papa Noel, el tió…

Echaré mucho de menos a Natalia, sé que el tiempo pasa y que la vida te da estas lecciones: te aleja de quien quieres mucho sin desearlo y te planta en situaciones donde tienes que espabilarte. La mama dice que la iremos a ver algún día al Nuvolet pero yo sé que no será lo mismo que estar con ella en clase, que me coja en brazos, que me lea libros y me enseñe juegos, que se ría y me achuche cuando le explico algo, y me entienda, que me diga “vida” y “amor”, y que nos entone canciones y nos ponga a bailar en este baile de lágrimas que es a veces la vida… Ay qué rara es la vida de los mayores…   

divendres, 24 de desembre del 2010

dilluns, 20 de desembre del 2010

divendres, 17 de desembre del 2010

ELS LÍMITS DE L'ART

Però papa, tu sempre has dit que l'art no ha de tenir límits

GLU GLU GLU

dijous, 16 de desembre del 2010

LA NEU I EL GEL

L'altre dia la mama necessitava uns glaçons i em vaig oferir per portar-ni jo. No em pensava que el Pol Nord estès tan lluny. Buf, vaig tardar un munt d'hores. I a més, al tornar els glaçons ja s'havien fos...

dimecres, 1 de desembre del 2010

Barça 5 Madrit 0

Oeeeé oeeeeeeé oeeeé! Ser del Barça és el millor que hi ha!

dissabte, 27 de novembre del 2010

diumenge, 14 de novembre del 2010

Decorant la meva habitació

Aquí estic plasmant les primeres idees, utilitzant un grafisme simplificat de la meva invenció. La mama en diu gargots...
El mural comença a prendre forma. El papa m'ajuda a arribar als llocs alts, és millor que una escala

PER QUÈ HI HA GENT TANT PORCA?