L'altre dia vam fer una cosa que em va agradar molt. Vam fer una festa al mig dels carrer, per on normalment no em deixen passejar perquè diuen que hi ha cotxes. Doncs aquell dia no n'hi havia ni un, i si que hi havia mooolta gent que cantava i feia molt soroll
dijous, 23 de juny del 2011
dilluns, 20 de juny del 2011
dimecres, 8 de juny del 2011
dilluns, 6 de juny del 2011
diumenge, 22 de maig del 2011
EL JARDÍ MÀGIC
L'altre dia vam anar amb el papa a Corbins. Ell feia fotos per tot arreu, perquè es volia presentar a un concurs. El iaio també s'hi presentava, i jo no sabia pas qui volia que guanyés dels dos. Per sort, al final els van donar el mateix premi, un tercer "ex aequo" va emfatitzar aquell senyor que després de parlar molt els va donar un paperet que els va fer molt feliços i que va fer que tothom els aplaudís. O sigui, que van empatar. Potser tinc poders, com la mama, que ara fa Reiki i també sap fer una mica de màgia.
I parlant de màgia, mentre passejàvem pel poble vam anar a petar a un jardí increïble, petitet però ple d'animals fantàstics, com un cargol gegant, tortugues, elefants, cavalls, cigonyes...
I per si no fos poc, com per art de màgia, va aparèixer el mag que ho havia creat tot i ens va fer passar al seu laboratori secret, on vam poder presenciar com donava vida a un mussol gegant.
A mi, de l'emoció, també se'm va posar cara de mussol!
dimarts, 10 de maig del 2011
divendres, 6 de maig del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
divendres, 25 de març del 2011
dilluns, 21 de març del 2011
divendres, 4 de febrer del 2011
diumenge, 30 de gener del 2011
dilluns, 27 de desembre del 2010
EL NUVOLET
Estos meses, desde septiembre a diciembre he ido a la guardería. Guardería viene de guardar y yo, que ya estaba bien guardado en casa en aquel lejano tiempo antes de empezar con esta etapa que ya se termina, reconozco que no me hizo mucha gracia tener que dejar mis juguetes, mis libros, mi enorme cama, mi teta, para ir a un sitio lleno de desconocidos llorones renacuajos como yo y gigantes mamás que no eran la mía.
Los primeros días fueron difíciles. Aunque tenía un nuevo terreno por explorar y juguetes y muchos libros y canciones infantiles, se me hacía largo, sobre todo cuando me llevaban a las hamacas para dormir. Aquello parecía una noche veraniega plagada de cigarras con tanto llanto al unísono… Al final, íbamos cayendo hipnotizados por los cantos de las sibilas maestras que con sus caricias y palabras nos ayudaban a pasar la frontera del sueño. Después todo vino rodado. Aquella gigante llamada Natalia se tumbaba a mi lado, me cogía la mano y me susurraba al oído y así me acostumbré al calor de ese nuevo hogar. Los otros enanos hacían lo mismo que yo y por fin encontré a alguien que hablaba mi lengua y entendía mis inquietudes con sólo un gesto o un sollozo. Nuestra clase es la de les granotes, cruac, cruac. Y el papa me dibujó una en mi habitación que me acompaña por las noches, ahora que ya duermo solo.
Los días que siguieron son flashes que corren en mi mente como los de una película romántica cuando los protagonistas están en la plenitud de su historia y hay una balada de fondo. Risas, fichas, canciones, bailes, castañada, la bata, amasar los panellets, macarrones, colores, papeles, libros, morriña, sillitas, la cuchara y el tenedor, el patio de los mayores, tobogan, los animales de goma, empujones y abrazos, las muñecas, los chupetes, cuentacuentos, hamaquitas de la siesta, agua, muñecas, coches, puzzles, pinturas con agua, fruta, psicomotricinosequé, hojas de otoño, la casita de plástico, el pollito, el caracol, la rana, la luna y el sol, el árbol de Navidad, el papa Noel, el tió…
Echaré mucho de menos a Natalia, sé que el tiempo pasa y que la vida te da estas lecciones: te aleja de quien quieres mucho sin desearlo y te planta en situaciones donde tienes que espabilarte. La mama dice que la iremos a ver algún día al Nuvolet pero yo sé que no será lo mismo que estar con ella en clase, que me coja en brazos, que me lea libros y me enseñe juegos, que se ría y me achuche cuando le explico algo, y me entienda, que me diga “vida” y “amor”, y que nos entone canciones y nos ponga a bailar en este baile de lágrimas que es a veces la vida… Ay qué rara es la vida de los mayores…
divendres, 24 de desembre del 2010
dilluns, 20 de desembre del 2010
divendres, 17 de desembre del 2010
dijous, 16 de desembre del 2010
LA NEU I EL GEL
![]() |
| L'altre dia la mama necessitava uns glaçons i em vaig oferir per portar-ni jo. No em pensava que el Pol Nord estès tan lluny. Buf, vaig tardar un munt d'hores. I a més, al tornar els glaçons ja s'havien fos... |
dimecres, 1 de desembre del 2010
dissabte, 27 de novembre del 2010
diumenge, 14 de novembre del 2010
Decorant la meva habitació
diumenge, 31 d’octubre del 2010
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Aventures d'un matí de tardor
![]() |
| Avui hem anat a un bosc que em sembla que està encantat. Hem trobat uns bolets molt extranys |
![]() |
| Jo he decidit fer com l'Alicia, i n'he tastat un. Tenia un gust extrany... |
![]() |
| De cop tot ha començat a donar voltes. Que divertit! |
![]() |
| Després m'he fet petiiiit petiiiit com un follet. Que graciós! |
![]() |
| Finalment m'he posat a volar com un ocell per entre els arbres. Quina passada! |
![]() |
| I tot gràcies a un bolet. Quines coses que passen, no? |
divendres, 15 d’octubre del 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
dimecres, 15 de setembre del 2010
VACANCES A LA MITJANA
Per cert, als del YOUTUBE els agraden tant els meus videos que han decit posar-hi PUBLICITAT. Però la podeu fer DESAPARÈIXER clicant a la creueta de la dreta
dimarts, 14 de setembre del 2010
divendres, 10 de setembre del 2010
dimecres, 8 de setembre del 2010
dilluns, 6 de setembre del 2010
dimarts, 24 d’agost del 2010
MONTSERRAT
dimecres, 11 d’agost del 2010
divendres, 6 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








































