Torna-la a tocar, Èric!

ÉS FÀCIL!

CONCERT DE PIANO

FOOTING PER LA MITJANA

L'EXPO DEL PAPA

EL IAIO JUAN I EL CORRALET DE LES GALLINES

EXPLORANT

BICICLETA RUM RUM

PER MOLTS ANYS MAMA!!!

RALLY

Ahir vaig anar a visitar el meu cosí Miquel, que viu en una masia xulíssima, i vam decidir formar un equip i participar en el proper Rally Paris-Dakar. De moment els entrenaments estan anant prou bé com podeu veure

EL MAR

UN ANY!!!

Ja han passat 365 dies des que vaig néixer, però com que encara no sé contar tant prefereixo dir que ha passat un any.
La mama va organitzar una festa formidable. Va venir un munt de gent i tothom s'ho va passar molt bé. Em van regalar un munt de coses amb les quals podré anar jugant tot el proper any, per exemple, la taula i la cadira que em va fer el iaio Joan. Ara només em falta l'ordinador i ja tindré despatx.
A mitja festa els grans es van començar a empastifar amb nata i també van fer una guerra de globus d'aigua, perquè després ens diguin que siguem seriosos i fem bondat! Fins i tot el iaio ens va ben ruixar a tots amb una mànega!



Aquí m'estic despedint de les 7 xines fantàstiques, que se'n tornen a la Xina. Quina pena

Les xines ataquen de nou

La otra tarde me lo pasé  genial con las alumnas chinas de mamá… Todo el rato me daban besos y me abrazaban y me decían cosas preciosas en chino. Lo que más me gusta de ellas es su buen humor, siempre se ríen. Y les encanta comer cosas buenas, como a mí. Me da mucha pena que se tengan que ir ahora que empiezo a caminar y a hablar, podríamos debatir sobre Confucio y las repercusiones de su filosofía en Occidente… que digo, ¡en el mundo! Bueno, me han dicho que puedo ir a visitarlas cuando quiera y he oído cómo le insistían a mamá así que seguiré practicando chino y estudiando y me iré preparando las preguntas que tenga para cuando vayamos a visitarlas. 

Por lo pronto, os dejo estas fotos que nos sacamos paseando por la orilla del río, por la muralla leridana, que está llena de graffitis que me encantan… y la última foto, no hagáis mucho caso de mi cara es que estaba un poco triste porque ya se van… Suerte que aún las veré una vez más en mi fiesta de cumpleaños, el sábado!

"Elige un trabajo que te guste y no tendrás que trabajar ni un día de tu vida" (Confucio)

SANT ERIC

Avui estava navegant per internet (el papa m'ha deixat el seu ordinador) i m'he adonat que és el meu sant!!!
Quina sorpresa m'he endut. No sabia que hi hagués hagut altres Èrics famosos abans que jo (bé, a part de l'Eric Clapton, l'Eric Castel, l'Éric Rohmer, l'Erik Satie, l'Eric Alarcón..............)
He investigat una miqueta al wikipèdia i he arribat a la conclusió que el nom d'Èric me'l van posar més per com sonava que pel personatge en si. 


Resulta que va ser rei de Suècia cap allà al segle XII, però se'l considera un usurpador i oportunista. I si l'anomenen Eric el Sant és perquè va donar molt suport al cristianisme, però ho va demostrar anant a la guerra (ja veus tu quina mostra d'amor al proïsme) contra els Finlandesos, que resulta que eren pagans. Al final el van assassinar uns conspiradors al sortir d'una catedral, li van tallar el cap, i diu la llegenda que al lloc on va vessar la seva sang va sorgir una font, coneguda com a Font de Sant Eric, encara existent vora la catedral. Jo crec que això darrer s'ho va treure de la màniga el seu fill, anomenat Canut (què es pot esperar d'algú amb aquest nom?) per tal que el seu pare fos venerat com un màrtir, i de fet, tot i que li va funcionar l'invent l'Església Catòlica no l'ha canonitzat mai formalment.


En fi, que podeu triar si em feliciteu o no. Allà cadascú...
Ah, per cert, i avui també és el sant de la meva cosineta Clàudia, quina casualitat més casual, no?

QUASI UN ANY

Ostres! Ja quasi ha passat un any des que vaig néixer. Ho celebraré fent una festa en la que esteu tots convidats. Serà el proper dia 29 a la tarda, a Corbins. Si parleu amb els meus papes ells us donaran els detalls, que jo ara tinc coses més importants al cap, com per exemple aprendre a menjar tot sol... o sigui, sense acabar empastifat de dalt a baix

UNA TARDA AMB EL GAEL

PA AMB TOMÀQUET

Avui li he ensenyat al tiet Pau com es fa el pa amb tomàquet. Al principi ell estava una mica espantat, però de seguida ha vist que sóc un expert en la matèria del bon menjar i hem acabat fruint d'aquesta menja tan nostrada

GRANS ESDEVENIMENTS

Avui he celebrat els 11 mesos dient "papa" i fent unes passes.
Més que res ho he fet pel papa, que fa dies que està molt pesat i no para de dir-me "qui sóc? qui sóc?" com si no ho sabés de sobres qui és.
Però es veu que fins que no ho dius exactament com volen no estan contents aquests adults.
 

També he fet veure que feia les primeres passes, tot i que ja fa dies que camino perfectament, només que, clar, si em veuen fer-ho se m'haurà acabat anar en braços, així que xxxxxxt... si veieu al papa no li expliqueu, eh?

XILÒFON

EXPLORANT

CASAMENT DE LA TIA LÍDIA I EL JOEL

QUIN ENSURT!

SÓC LLEIDATÀ

Ahir vam celebrar la Mona a la caseta del tiet Angel, a Mequinensa, i va estar molt bé. Vam menjar cargols i calçots, vaig perseguir formigues per l'hort, vaig jugar amb uns gossos, vaig tocar una campana i tothom estava molt content perquè feia molt bon temps

DIMENSIÓ ARUMÍ

 
L'altre dia el papa, com de costum, feia unes coses raríssimes. Mentre tothom estava fent la tertúlia de sobretaula a casa els avis de Vic ell no parava de fotografiar una làmpara.
Quan li vaig demanar  el motiu ell em va respondre que en aquella làmpara s'hi amagava la "Dimensió Arumí"

Com que això a mi em sonava a marcianos ràpidament vaig acostar-me a la cosineta Claudia i li vaig posar un casc de protecció Anti-Fenòmens-Paranormals, i així la vetllada va seguir sense que s'haguessin de lamentar accidents

EN CADIZ

Mamá me explicó que durante esta semana había procesiones por todas partes, especialmente en Andalucía donde la gente parece ser muy devota. Yo no entiendo muy bien por qué había gente que iba así, tapada de arriba abajo y con ese cucurucho en la cabeza, y llevando velas gigantes... Y también había gente descalza y eso que no hacía nada de calor. Cada vez me sorprenden más estos adultos!
Donde realmente me lo pasé bien fue en casa de Candela, que además de guapa tiene un acento muy melodioso. Candela me ha dejado todos sus juguetes y me ha leído un montón de libros, siempre que salía de casa se llevaba uno en la mano! También he probado sabores nuevos, me lo he pasado genial... aunque he echado un poco de menos a la Katiuska y al papa

Cristina, la mamá de Candela, a parte de cantar como un ángel, es muy simpática y alegre. Cuando está con mamá, se ríen todo el rato y hablan como cotorras, aunque lloremos y pataleemos, ellas dale que te pego al pico... Hablan mucho de París, donde se conocieron y, por lo visto, hicieron muy buenas migas. Dicen que pronto van a escaparse solas un fin de semana, aunque lo decían flojito para que no nos enterásemos, pero yo lo oí todo y no me hace ni pizca de gracia no ir con ellas a ver Eurodisney

PA CADIZ

Quiyo, que m'an dixo que laa mejore procesione de Semana Santa laa hacen en Andalucía. Pos mira, que payá me voy con mi mare! Ozú!

SERÉ... PAGÈS!

Avui m'ho he passat pipa collint cebes, bledes i espinaques a l'hort de Corbins

També he gatejat per l'herba, i he ensumat floretes.
Però el millor ha estat quan hem anat al corralet amb les gallines!

RIALLES

SERÉ ANXANETA

Ahir vam anar a un poble molt bucòlic que està a sobre una muntanyeta i que per això s'anomena Muntanyola, i vaig descobrir la meva autèntica vocació per quan sigui gran (d'aquí dos o tres anys)

Fins i tot ja vaig començar a practicar, gràcies a l'amic del meu pare, en Sergi, que em va dir que és un Sagal però que a mi més aviat em recorda el capità Haddock

LA SERP

EL CIELO SOBRE LLEIDA

Hay días en los que me levanto más cansado de lo habitual, ¿será por qué no duermo del tirón? Tal vez. El caso es que al despertarme y entonar el llanto matutino que me traerá a papá o a mamá, entra por mi ventana un atisbo de luz, una ranura de color que se proyecta sobre mi cuna. A veces me despierta esa luz  y la sorprendo acariciándome las mejillas... 

Mamá dice que una de las cosas más bonitas que tiene esta ciudad es el cielo. Lo dirá por los ángeles que pasan a menudo y nos sonríen, aunque no estoy seguro de si ella puede verlos, porque nunca les dice nada, con lo simpática que es. 

He descubierto que una de las cosas que más me gusta, a parte del cielo de mi ciudad, es poder mirarlo en movimiento, sea desde el cochecito mientras voy de paseo, sea desde el columpio. Sobre todo esos días en los que estoy más cansado de lo habitual y el sueño empieza a llamar a mis párpados y un ángel sentado en una nube me observa columpiándome.

TROUVÉE!

L'autre jour, j'étais en train de jouer avec Katiuska à cache-cache pendant que mes parents faisaient le ménage de la maison. J'ai rampé par toute la maison et exploré tous les coins où Katisuka pourrait être cachée mais je ne l'ai pas trouvée... Comme je m'ennuyais un peu sans elle, j'ai eu l'idée d'aider maman à mettre la machine à laver et je suis allé chercher mes linges dans le panier quand tout d'un coup... katiuska est apparue à nouveau! Hurrah, on pourrait s'amuser encore! 

Primavera

 

És curiós, la setmana passada els pares em van dur a un lloc que feia molt fred i on tot el terra estava ple d'una cosa blanca que van dir que es deia neu i que em va agradar molt perquè era tova i cruixent, però que era molt freda i molla al mateix temps, i ahir que vam tornar a sortir i m'esperava el mateix m'ho vaig trobar tot canviat, feia sol, el terra estava ple d'herbes i d'unes coses que feien molt bona olor que em van dir que es diuen flors. Jo me les volia menjar però crec que els pares prefereixen que mengi farinetes i verdures.

En resum, que sempre que sortim a passejar em trobo que està tot canviat, que si fulles, que si neu, que si flors... quin misteri, no?

 

Petits plaers mundans

Neu

 

Brrrrrr...quin fred que m'ha agafat. La d'avui ha estat una de les aventures més fantàstiques de tota la meva vida, però tinc els dits tan gelats que no els puc moure i em sembla que no la podré escriure. Sort que el Yeti, que estava de vacances a la Vall de Boí, ens va fer unes fotos i com acostuma a dir el papa, on hi ha una bona imatge les paraules sobren

Perseguint somnis

Carnaval

 

Ei, un moment, perquè se li està escapant el riure al Gael? I perquè no em voleu portar un mirall? I perquè m'heu posat aquest vestit blanc amb taques negres?

Ja gatejo!!!

Jo, Èric

Dempeus

S'ha acabat això d'estar-me tot el dia assegut!