3 Mesos!

Qui dia passa mes empeny, i jo ja en porto tres, ni més ni menys!
Mireu com aguanto el cap. S'ha acabat això de viure permanentment estirat cara amunt sense fer res. Ara ja sóc superindependent i sé fer un munt de coses per entretenir-me

Per exemple, em puc posar els dits del peu a la boca, tot i que els pares prefereixen que m'hi posi un xumet. A mi, mentre sigui del Barça ja em sembla bé.

També faig tota una sèrie d'exercicis de musculació i coordinació per si mai decideixo anar a les Olimpiades



I finalment us vull ensenyar el meu llit nou, que és enorme, amb un mòbil musical que m'hi han penjat la mar de graciós

Gràcia Divina

Cap al Paaaaaarc

Con diez pañales por banda,
padre en popa, a toda rueda,
no corta el parque, sino vuela
un carrito bergantín.
Cochecito pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en toda Lleida conocido
del uno al otro confín

Estampes d'estiu

A Lleida fa un sol que esberla les pedres i per això la mama i el papa em van posar un barret conjuntat amb la natura el segon dia que vam anar al riu. M'ho vaig passar pipa entre braços i cames de tietes i tiets. Fins i tot el Gael em va agafar!

Com que els meus pares són una mica despistadots, es van deixar el super barret a casa quan vam anar a Sant Feliu de Veri, un poble preciós al Pirineu aragonès, i se'ls va ocórrer posar-me aquest mocador una mica vell (però molt net) que em va anar força bé quan vaig estar passejant a les seves espatlles, que és un dels meus llocs preferits... M'encanta adormir-me mentre caminen i van parlant de les seves coses, tan ràpid... No entenc perquè quan parlen amb mi ho fan tan a poc a poc i a vegades fins i tot imitant els meus sons...

Tant m'agrada anar a l'espatlla del meu papa i mirar-me la mama fent-me ganyotes al darrere que em cau la baba... Sabeu què? Ja sé dir "ajooooo" i començo a fer sorollets i bombolletes amb els llavis! I només tinc dos mesossssss...